64 Matemàtiques Regla de 3 normal e inversa i Proporcionalitat

Regla de 3

1. Enviar 20 paquets a una ciutat que està a 300 km costa 720 €. Quants diners costaria enviar 37 paquets a 180 km?

Plantegem la regla de tres combinada mirant que quedin agrupats per columnes els ítems (paquets, km i €)

20 paquets ——–> 300 km ——–> 720 €
37 paquets ——–> 180 km ——–>    X €

Plantegem una regla de tres simple (la que vulguem)

20 paquets ——–> 720 €
37 paquets ——–> X €

Ara determinem si es directa o inversa. Com que més paquets costaran més diners diem que es directa. Per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(37· 720)/20 = 1332
És a dir, 1332 € costaria enviar 37 paquets. Fixem-nos que aquest preu és per enviar-los a 300 km (la mateixa distància a la qual vam enviar els 20 primers paquets). Per saber quant costarà enviar aquests 37 paquets hem de plantejar la segona regla de tres:

300 km ——–> 1332 €
180 km ——–> X €

Com que enviar-los a menys distància costarà menys diners, aquesta també és una regla de tres directa. Novament, per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(180·1332)/3000 = 799,2
És a dir, 799,2 € costarà enviar 37 paquets a 180 km.

Ejemplo 1.-

formula-regla-de-3-img2

Ejemplo 2.-

uned586

Norma.-

formula-regla-de-3-img1

Regla de 3 inversa

2. Cinc aixetes omplen un dipòsit de 450 litres en 8 hores. Quan trigaran 13 aixetes en omplir un dipòsit de 680 litres?

Plantegem la regla de tres combinada mirant que quedin agrupats per columnes els ítems (aixetes, litres i hores)

5 aixetes ——–> 450 litres ———-> 8 hores
13 aixetes ——–> 680 litres ———-> X hores

Plantegem una regla de tres simple (la que vulguem)

5 aixetes ——–> 8 hores
13 aixetes ——–> X hores

Ara determinem si es directa o inversa. Com que més aixetes trigaran menys hores direm que es inversa. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(5·8)/13 = 3,08
És a dir, 3,08 hores trigaran13 aixetes. Fixem-nos que això és el que trigarien si haguèssin d’omplir el dipòsit de 450 litres. Per saber quant trigaran en onplir el dipòsit de 680 litres plantejem la segona regla de tres:

450 litres ———-> 3,08 hores
680 litres ———-> X hores

Com que per omplir un dipòsit més gran necessitem més temps, aquesta és una regla de tres directa. Novament, per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(680·3,08)/450 = 4,65
Per tant, 4,65 hores trigaran 13 aixetes en omplir el dipòsit de 680 litres.
Ara bé, podem expressar millor aquest resultat, ja que normalment no fem servir els decimals a les hores sinó que parlem d’hores, minuts i segons. De les 4,65 hores veiem que 4 hores son senceres i que tenim una fració equivalent a 0,65 que podem convertir en minuts fent una altra regla de tres:

1 hora ——-> 60 minuts
0,65 hores ——-> X minuts

Quantes més hores més minuts tindrem, o sigui que, sí és una regla de tres directa. Ja saps, per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant (que en aquest cas no cal, ja que és “1”):
(0,65·60)/1 = 39
39 minuts que sumats a les 4 hores senceres que havíem reservat dona un resultat de 4 hores i 39 minuts trigaran les13 aixetes en omplir el dipòsit de 680 litres

Ejemplo 3.-

formula-regla-de-3-img4

Norma.-

images

Introducción

La regla de 3 simple es una operación que nos ayuda a resolver rápidamente problemas de proporcionalidad, tanto directa como inversa. Para hacer una regla de 3 simple necesitamos 3 datos: dos magnitudes proporcionales entre sí, y una tercera magnitud.

Exercicis.-

PROBLEMES DE REGLA DE TRES

 

  1. Per 3 hores de feina, l’Albert ha cobrat 60 €, Quant cobrarà per 8 hores?

  1. Tres obrers descarreguen un camió en dues hores. Quant temps tardarien dos obrers?

  1. Tres-cents grams de formatge valen 6€. Quants grams podré comprar amb 4’50 € ?

  1. Un camió a 60 Km/h tarda 40 minuts en fer un cert recorregut. Quant temps tardaria un cotxe a fer el mateix recorregut si anés a 120 Km/h?

  1. Per 5 dies de feina he guanyat 390 €, Quant guanyaria si treballés 18 dies?

  1. Una màquina omple 240 ampolles en 20 minuts. Quantes ampolles ompliria en una hora i mitja?

  1. Un cotxe que va a 100 Km/h tarda 20 minuts en fer la distància entre dos pobles. A quina velocitat ha d’anar per fer el recorregut en 16 minuts?

  1. Un corredor de marató ha fet 2’4 Km en els 8 primers minuts del recorregut. Si manté la velocitat, Quant temps tardarà en completar els 42 Km del recorregut.

  1. Un camió que carrega 3 tones necessita fer 15 viatges per transportar certa quantitat de sorra. Quants viatges haurà de fer per transportar la mateixa sorra un camió que carrega 5 tones?

  1. Un pare dóna la paga als seus tres fills de manera que a cadascú li correspongui una quantitat proporcional a la seva edat. Al gran, que té 20 anys li dóna 50 €. Quant donarà als altres dos fills de 15 i 8 anys?

Solucions.-

PROBLEMES_DE_REGLA_DE_TRES_per_la_web

Exercicis Regla de 3 Inversa

exercicis-regles-de-tres-compostes-alter-aula

Altres Exercicis Resolts

3. 5 pintors pinten 14 metres de paret en 9 hores. Quantes hores trigaran 7 pintors en pintar una paret de 15 metres?

Plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (aixetes, litres i hores)

5 pintors ———> 14 metres ——-> 9 hores
7 pintors ———> 15 metres ——-> X hores

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

5 pintors ———> 9 hores
7 pintors ———> X hores

Determinem si es directa o inversa. Més pintors trigaran menys hores en pintar i per tant direm que es inversa. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(5·9)/7 = 6,43
Ens surt que 6,43 hores trigaran 7 pintors en fer la feina. Bé, això és pels 14 metres que pintaven els 5 pintors. Per determinar quant trigaran els 7 pintors en pintar 15 metres plantejem la segona regla de tres:

14 metres ——-> 6,43 hores
15 metres ——-> X hores

Més metres els pintaran en més hores. Efectivament és una directa. Ja saps, per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant.
(15·6,43)/14 = 6,89 hores.
En un entorn laboral o professional, arrodonim a 7 hores. Si volem un resultat adequat al lèxic habitual (hores, minuts, segons) podem fer la conversió com ja hem vist:
6,89 hores = 6 hores + 0,89 hores

1 hora ——-> 60 minuts
0,89 hores ——-> X minuts

Una regla de tres directa de la qual surt: 0,89×60 = 53,4 minuts. Si fem la mateixa operació amb els 0,4 minuts obtindrem 24 segons. Per tant els 7 pintors trigarien en pintar el mur de 15 metres 6 h. 53′ 24”, que ja és ajustar tractant-se de pintors :)

4. Una persona recorre 420 km en 10 dies caminant 8 hores diàries. Quina distància recorreria en un any caminant 5 hores diàries?

Abans que res hem de unificar unitats. La primera oració parla de que camina “10 dies” i la pregunta és sobre “un any”. Convertim 1 any en 365 dies i plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (km, dies, hores).

420 km ——–> 10 dies ———-> 8 hores
X km ——–> 365 dies ———-> 5 hores

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

420 km ——–> 10 dies
X km ——–> 365 dies

Determinem si es directa o inversa. Més dies caminant implica més kilòmetres i per això direm que és directa. Per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(420·365)/10 = 15.330
15.330 km recorrerà aquesta persona en un any si ho fes durant 8 hores diàries. Per saber la distància que recorrerà si s’hi dedica 5 hores diàries plantegem la segona regla de tres:

15.330 km ——–> 8 hores
X km ——–> 5 hores

Si pensem una mica veurem que si dedica menys hores a còrrer recorrerà menys distàcia. És, doncs, directa també. Per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(15.330·5)/8 = 9.581,25
9.581,25 km recorrerà en un any corrent 5 hores diàries.

5. 7 operaris han muntat una màquina en 12 dies treballant 8 hores diàries. Quants operaris es necessiten per muntar la mateixa màquina en 8 dies treballant 10 hores diàries?

Plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (operaris, dies i hores)

7 operaris ——–> 12 dies ———-> 8 hores
X operaris ——–> 8 dies ———-> 10 hores

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

7 operaris ——–> 12 dies
X operaris ——–> 8 dies

Per fer la feina en menys dies necessitem més operaris. Per tant és inversa. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(7·12)/8 = 10,5
10,5 operaris necessitem per fer la feina en 8 dies en compte de en 12. Ara bé, si en cop de 8 hores treballessin 10 diàries, com seria? Hem de plantejar la segona regla de tres:

10,5 operaris ——–> 8 hores
X operaris ——–> 10 hores

Novament és inversa ja que quantes més hores diàries es treballin, menys operaris necessitem per realitzar la feina. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(10,5·8)10 = 8,4
8,4 operaris necessitem per muntar la màquina en 8 dies treballant 10 hores diàries. Ara bé, com que no podem contractar 0,4 operaris, podem dir que contractem 9 operaris, un dels quals només pel 40% de la jornada de 10 hores (4 hores/dia)

6. Dues rodes estan unides per una corretja transmisora. La primera roda, la petita, té un radi de 10 cm i la segona, la gran, el té de 30 cm. Si la roda petita gira a 25 RPM (voltes per minut), quant de temps necessita la roda gran per fer 150 voltes?

Plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (radi, voltes i minuts)

radi 10 ———-> 25 voltes ————> 1 minut
radi 30 ———-> 150 voltes ————> X minuts

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

radi 10 ————> 1 minut
radi 30 ———–> X minuts

La roda petita gira més ràpid que la gran, en una proporció inversa als seus perímetres. Això vol dir que, per fer les mateixes voltes la roda més gran necessita més temps. És una regla de tres directa. Per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(30·1)/10 = 3 minuts
3 minuts necessitaria la roda gran per fer 25 voltes. Per esbrinar quant trigarà en fer 150 voltes plantegen la segona regla de tres:

25 voltes ————> 3 minuts
150 voltes ———–> X minuts

És una regla de tres directa. Per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(150·3)/25 = 18
18 minuts trigarà la roda gran en fer 150 voltes.

7. 3 màquines envasen 1200 litres d’oli en 42 minuts. Quan trigaran en envasar 10.000 litres 5 màquines?

Plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (màquines, litres i minuts)

3 màquines ———-> 1.200 litres ————> 42 minuts
5 màquines ———-> 10.000 litres ————> X minuts

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

3 màquines ———-> 42 minuts
5 màquines ———-> X minuts

Més màquines trigaran menys temps en envasar, llavors és una regla de tres inversa. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(3·42)/5 = 25,2
25,2 minuts trigaran 5 màquines en envasar els 1.200 litres que tres màquines trigaven 42 minuts. Ara bé, per saber quan trigaran en envasar 10.000 litres fem l’altra regla de tres:

1.200 litres ———-> 25,2 minuts
10.000 litres ———-> X minuts

Per envasar més quantitat necessitaran més temps. És doncs una regla de tres directa. Per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(10.000·25,2)/1.200 = 210 minuts
210 minuts trigaran 5 màquines en envasar 10.000 litres d’oli. Ara bé, normalment quan els minuts superen els 60 ja parlem d’hores, minuts, etc.:

1 hora ———-> 60 minuts
X hores ———-> 210 minuts

Quantes més hores més minuts, per tant, directa. Multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(1·210)/60 = 3,5 hores

8. 80 vaques menjen 1200 Kg. de pinso en 8 dies. Quants dies poden menjar 23 vaques amb 5.000 kg de pinso?

Plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (vaques, kg de pinso i dies)

80 vaques ———-> 1.200 kg pinso ————> 8 dies
23 vaques ———-> 5.000 kg pinso ————> X dies

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

80 vaques ———-> 8 dies
23 vaques ———-> X dies

Menys vaques menjaran més dies amb la mateixa quantitat de menjar. Per tant és una regla de tres inversa. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(80·8)/23 = 27,83
27,83 dies podran menjar 23 vaques amb 1200 kg de pinso. Per saber quants dies poden passar amb 5.000 kg hem de plantejar i resoldre la segona regla de tres:

27,83 dies ———-> 1.200 kg
X dies ———-> 5.000 kg

Com que quant més pinso tinguin més dies poden menjar, aquesta és una regla de tres directa. Multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(27,83·5.000)/1.200 = 115, 96
És a dir, pràcticament 116 dies podran alimentar-se 23 vaques amb 5.000 kg de pinso.

9. Som una colla de 8 amics i cada un posa 5 € per llogar una pista de futbol sala 4 hores a la setmana. Quant hauria de pagar cada persona si fossim 12 i volguessim llogar la pista per 8 hores a la setmana?

Plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (amics, € i hores)

8 amics ———-> 5 € ————> 4 hores
12 amics ———-> X € ————> 8 hores

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

8 amics ———-> 5 €
12 amics ———-> X €

Més persones pagaran menys diners cada una d’elles, per tant és una inversa. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(8·5)/12 = 3,33…
Arrodonim a 3,34 € perquè ens arribin els diners i això és el que ha de pagar cada amic per llogar la pista 4 hores. Si aquests 12 amics volen llogar la pista 8 hores (el doble) plantegen la següent regla de tres directa.

3,33 € ———-> 4 hores
X € ———-> 8 hores

Multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(3,33·8)/4 = 6,66 € ha de posar cada amic de la colla de 12 membres per llogar la pista 8 hores a la setmana.

10. Necessitem 37 autobusos per transportar 11.000 passatgers en 5 viatges. Quats autobusos necessitarem per transportar 17.000 passatgers en 4 viatges?

Plantegem la regla de tres combinada agrupant per columnes els ítems (autobusos, passatgers i viatges)

37 autobusos ———-> 11.000 passatgers ————> 5 viatges
X autobusos ———-> 17.000 passatgers ————> 4 viatges

Plantegem una de les possibles regles de tres simple (qualsevol)

37 autobusos ———-> 5 viatges
X autobusos ———-> 4 viatges

Quant més autobusos menys viatges farem, per tant és una regla de tres inversa. Per resoldre-la multipliquem les dades en horitzontal i dividim per la restant:
(37·5)/4 = 46,25

45,25 autobusos necessitarem per portar 11.000 passatgers en 4 viatges. Per saber quants en necessitem per portar 17.000 passatgers plantegem una altra regla de tres:

42,25 autobusos ———-> 11.000 passatgers
X autobusos ———-> 17.000 passatgers viatges

Per portar més passatgers necessitem més autobusos. És doncs una regla de tres directa. Per resoldre-la multipliquem les dades en diagonal i dividim per la restant:
(17.000·42,25)/11.000 = 65,3
65,3 autobusos, però com que només podem contractar autobusos sencers, haurem de demanar 66.

 

63 Català Verbs i exercicis

Exercicis

  1. Escrigui el gerundi del verb néixer:

  2. Descrigui completament la forma verbal anàrem: .

  3. Escrigui la 2a. persona singular i plural de l’imperatiu del verb vendre:

  4. Escrigui la 2a. i la 3a. persones plural de l’Imperfet de subjuntiu del verb estar: 

  5. Escrigui el participi del verb admetre:

  6. Escrigui la 1a., 2a. i 3a. persones singulars del passat simple del verb compondre:

  7. Descrigui completament la forma naixéssim:.

  8. Escrigui la 2a. persona i la 3a. persona plural del Passat perifràstic d’Indicatiu del verb vèncer:

  9. Escrigui la 1a. i la 3a. persones plurals del Condicional del verb admetre:.

  10. Escrigui la 1a. i la 2a. persones plural de l’Imperfet d’Indicatiu del verb aprendre:

  11. Escrigui la 2a. persona del singular i del plural del present de subjuntiu del verb anar:

  12. Descrigui completament la forma venceren:

  13. Escrigui la 2a. persona del singular i del plural de l’imperatiu del verb poder:

  14. Escrigui la 1a. persona singular del Present de subjuntiu del verb beure:

  15. Escrigui la 2a. persona singular del Passat simple del verb ésser:.

  16. Escrigui la 2a. persona del plural del present de subjuntiu del verb voler:  .

  17. Escrigui la 1a. i la 2a. persones del plural de l’Imperfet d’Indicatiu del verb dur:

  18. Descrigui completament el temps verbal de volguérem:

  19. Escrigui la 1a. i la 2a. persones del plural de l’imperatiu del verb dir:

  20. Escrigui la 2a. persona plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb descobrir:

  21. Quin és participi femení plural del verb sofrir?

  22. Escrigui la 2a. persona del plural del Present d’Imperatiu del verb desposseir: 

  23. Escrigui la 2a. persona singular del Present de Subjuntiu del verb succeir:

  24. Escrigui la 2a. persona singular del Passat simple d’Indicatiu del verb escollir:

  25. Escrigui la 3a. persona del plural del present de l’imperatiu del verb enllestir:

  26. Escrigui la 2a. persona singular del verb lluir (el sol):

  27. Escrigui la 1a. persona singular del present de subjuntiu del verb arrodonir:

  28. Descrigui completament la forma verbal de tingues:

  29. Quins modes i temps verbals tenen l’increment -eix- en els verbs de la 3a. conjugació?

  30. Escrigui la 1a., la 2a. i la 3a. persones singulars del Present d’Indicatiu del verb vèncer:

  31. Descrigui completament la forma verbal estiguérem:

  32. Escrigui l’imperatiu de vendre:

  33. Descrigui completament la forma verbal creixeràs:

  34. Escrigui la 3a. persona plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb compondre:.

  35. Escrigui el gerundi del verb néixer:

  36. Escrigui la 1a., 2a. i 3a. persones singular del futur del verb admetre:

  37. Escrigui la 1a. i la 2a. persones singulars del present d’indicatiu del verb vendre:

  38. Escrigui la 2a. i la 3a. persones plural del Present de subjuntiu del verb anar: 

  39.  Descrigui completament la forma verbal naixíeu:

  40. Escrigui la 1a. persona plural del Present d’imperatiu del verb escriure:

  41. Escrigui la 1a. i la 2a. persones plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb ésser

  42. Escrigui la 2a. persona singular del present de subjuntiu del verb voler:

  43. Escrigui la 3a. persona plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb poder

  44. Escrigui la 2a. persona plural del Present d’Imperatiu del verb beure:

  45. Escrigui la 2a. persona singular del Present d’Imperatiu del verb dir:.

  46. Descrigui completament la forma verbal dèiem:

  47. Descrigui completament la forma verbal escrivíreu:

  48. Descrigui completament la forma verbal féssim:

  49. Escrigui la 2a. persona plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb sobresortir:

  50. Quin és participi femení plural del verb oferir?

    Solucions Exercici

    solució verb català

 

Conjugació Verbs Catalans:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/conjugacio.htm

http://www.verbscatalans.com/

62 Castellano Ejercicio: Análisi Morfosintáctico Oraciones y Verbos (presente subjuntivo)

Teoria

http://www.slideshare.net/lclcarmen/unidad-8-61688470

http://www.slideshare.net/lclcarmen/sintaxis-de-la-oracion-simple-3-eso-20145

http://www.slideshare.net/MARAVILLEGAS8/mara-e-villegas

https://youtu.be/tmsHw5FywZ0

Análisis Oraciones

1. El presidente ha entregado a mi vecino una carta esta mañana.

2. Sus ojos estaban bastante rojos.

3. Los espectadores salían del estadio muy contentos.

4.A su amigo le ha entusiasmado el poema de Bécquer.

5.El entrenador del equipo rival se ha quejado del mal estado del césped.

6.Esos dos eucaliptos fueron cortados ayer por los leñadores.

Soluciones:

 http://delenguayliteratura.com/04_a_06_aanalisis_sintactico_ejercicios_resueltos_nuevos.html

24. La entrega es la esencia del verdadero amor.

25. Su amiga Inés iba hacia el hospital muy preocupada.

26. A Luis le entregó un telegrama urgente su secretaria.

27. La convivencia social consiste en el respeto mutuo entre las personas.

28. Se detuvo vacilante ante la puerta de la comisaría.

29. Se oyeron a lo lejos los disparos de los cazadores.

Soluciones oraciones 24 a 29

Verbos

PONER LAS FORMAS DEL SUBJUNTIVO PRESENTE

GUÍA PARA APRENDER ESPAÑOL

¿Quieres aprender español con éxito? Aquí tienes una serie de consejos que te proponen personas que también han aprendido o están aprendiendo el español.

1. Es necesario que los alumnos se (comunicar) en español en clase.
2. Te recomendamos que tú (probar) diferentes estrategias para aprender vocabulario, hay algunas muy divertidas y efectivas.
3. Es aconsejable que los alumnos (tratar) de hablar con nativos en español.
4. Es bueno que tú (conocer) la cultura hispana.
5. Es importante que los alumnos (leer) en español lecturas interesantes.
6. Es imprescindible que tú no te (frustrar) si no entiendes algo o no puedes decir lo que quieres.
7. Es fundamental que (participar) activamente en clase.
8. Es mejor que tú (asistir) regularmente a un curso de lengua.
9. Te aconsejamos que (ver) películas en español y (oir) música hispana.
10. Es recomendable que (hacer) tus deberes en casa.
11. Es interesante que los alumnos (usar) los medios de comunicación modernos para mejorar sus conocimientos en español.
12. Es conveniente que tú (practicar) tus conocimientos de la lengua en situaciones comunicativas.

más ejerciccios online:

http://www.todo-claro.com/c_verben.php

solución:

1. Es necesario que los alumnos se (comunicar) comuniquen en español en clase.
2. Te recomendamos que tú (probar) pruebes diferentes estrategias para aprender vocabulario, hay algunas muy divertidas y efectivas.
3. Es aconsejable que los alumnos (tratar) traten de hablar con nativos en español.
4. Es bueno que tú (conocer) conozcas la cultura hispana.
5. Es importante que los alumnos (leer) lean en español lecturas interesantes.
6. Es imprescindible que tú no te (frustrar) frustres si no entiendes algo o no puedes decir lo que quieres.
7. Es fundamental que (participar) participes activamente en clase.
8. Es mejor que tú (asistir) asistas regularmente a un curso de lengua.
9. Te aconsejamos que (ver) veas películas en español y (oir) oigas música hispana.
10. Es recomendable que (hacer) hagas tus deberes en casa.
11. Es interesante que los alumnos (usar) usen los medios de comunicación modernos para mejorar sus conocimientos en español.
12. Es conveniente que tú (practicar) practiques tus conocimientos de la lengua en situaciones comunicativas.

Otros ejercicios:

Repaso de Teoria

62 Àrees i Volums

Repaso Teórico:

El perímetro es la suma de las medidas de los lados de un rectángulo. Esto equivale al contorno de la forma a ser calculada. Un ejemplo práctico: si quisiéramos calcular la cantidad de cerca eléctrica necesaria para delimitar un terreno que tiene 6 de largo y 8 de ancho, la expresión matemática para calcular el perímetro será: 8 + 8 + 6 + 6.

ejercicio-calculo-perimetro

El área puede ser definida como la medida de la superficie, y se descubre partir de multiplicar la base por la altura. Utilizamos esta expresión cuando vamos a calcular la superficie por ejemplo, de un campo de fútbol u otro deporte.

area-o-que-e-noticias-1408476424391

El volumen corresponde al espacio que la forma ocupa, por lo tanto, es la multiplicación de la altura por el ancho y por el largo. El volumen sirve, por ejemplo, cuando queremos calcular la cantidad de agua en una piscina.

volume-o-que-e-noticias-1408476484484

Área y volumen de pirámides

Pirámide es un poliedro cuya base es un polígono cualquiera y cuyas caras laterales son triángulos con un vértice común llamado vértice de la pirámide.

Recordemos  los elementos de una pirámide

área_volumen_pirámide1

Para calcular el área total de una pirámide es necesario conocer:

  1. El área de la base (áb ), que es el polígono donde se apoya la pirámide.
  2. El perímetro de la base(pb ), que es la longitud de todas las caras.
  3. La apotema de la base (ap), que es la distancia del centro de la base a cualquier lado.
  4. La apotema de la pirámide (Ap), que es la altura de una cara lateral.
  5. La altura del poliedro (h), que es la distancia que hay del centro de la base al vértice de la pirámide.

Si deseas el formulario para obtener el volumen haz clic aquí

Las fórmulas generales para obtener el área y el volumen de una pirámide son las siguientes:

área_volumen_pirámide2

Ejemplos de ejercicios de área y volumen de una pirámide.

1.- Hallar el área total y el volumen de una pirámide cuadrangular cuya arista de la base mide 10, la altura de 12 cm y un Apotema del poliedro de 13 cm.

Nos enfocamos en la forma de la base de la pirámide para despejar estas fórmulas. El problema

indica que es una pirámide cuadrangular con las siguientes medidas:

área_volumen_pirámide3

Obtengamos primero el área lateral (el de las cuatro caras triangulares) que es el área coloreada.

Ver vídeo (Para recordar cómo se obtiene el área de un triángulo).

área_volumen_pirámide4

área_volumen_pirámide4.1

Y ahora el área de la base. Para ello en la fórmula general vamos  a sustituir por la fórmula para obtener el área de un cuadrado, ya que la base es cuadrangular.  Es el área coloreada.

Ver vídeo (Para recordar cómo se obtiene el área de un cuadrado).

área_volumen_pirámide5

Por último sumamos los valores del área lateral y del área de la base para obtener el área total de la pirámide cuadrangular especificada.

área_volumen_pirámide6

Ahora obtenemos el volumen de la pirámide cuadrangular  sustituyendo la fórmula del área de la base por la del área del cuadrado y multiplicando por la altura del poliedro.

área_volumen_pirámide7

2.- Hallar el área total y el volumen de una pirámide regular pentagonalcuya altura mide 3.20m, el lado de la base 0.87185m, el apotema del poliedro 3.25576m;  y el apotema de la base 0.60m

Nos enfocamos en la forma de la base de la pirámide para despejar estas fórmulas. El problema indica que es una pirámide pentagonal con las siguientes medidas.

área_volumen_pirámide8

Obtengamos primero el área lateral (el de las cinco caras triangulares) que es el área coloreada.

Ver vídeo (Para recordar cómo se obtiene el área de un triángulo).

área_volumen_pirámide9

Y ahora el área de la base. Para ello en la fórmula general vamos  a sustituir por la fórmula para obtener el área de un pentágono regular, ya que la base es pentágono.  Es el área coloreada.

área_volumen_pirámide10

Por último sumamos los valores del área lateral y del área de la base para obtener el área total de la pirámide pentagonal especificada.

área_volumen_pirámide11

 

Ahora obtenemos el volumen de la pirámide pentagonal  sustituyendo la fórmula del área de la base por la del área del pentágono y multiplicando por la altura del poliedro.

área_volumen_pirámide12

3.- Hallar el área total y el volumen de una pirámide regular triangular cuyas medidas son las siguientes:

área_volumen_pirámide13

Obtengamos primero el área lateral (el de las tres caras triangulares, sin la base), coloreadas en la figura de abajo.

Recuerda que en una pirámide regular la altura de cada uno de los triángulos laterales (caras), llamada apotema del poliedro (Ap), es igual a la altura del triángulo lateral.

Ver vídeo (Para recordar cómo se obtiene el área de un triángulo).

piramide1

Y ahora el área de la base. Para ello en la fórmula general vamos  a sustituir por la fórmula para obtener el área de un triángulo, ya que la base es un triángulo equilátero.  Es el área coloreada.

área_volumen_pirámide15

Por último sumamos los valores del área lateral y del área de la base para obtener el área total de la pirámide regular triangular especificada.

área_volumen_pirámide16

Ahora obtenemos el volumen de la pirámide triangular con la siguiente fórmula:

piramide4

Observa que se desconoce la medida de la altura (h) de la pirámide.

Ésta se obtiene a través del Teorema de Pitágoras = C²  = A² + B², donde C es igual a Ap (12 cm) y B es igual a la mitad de la altura de la base (la mitad de 5.19 = 2.595). El valor que busco es A, que es la altura de la pirámide y la encuentro restando B² = C² –  A²;.

Veamos en la siguiente imagen:

piramide2

Ahora que ya tenemos el valor de la altura de la pirámide (h = 11.7160 cm), obtenemos el volumen de la pirámide:

piramide3

 

Otros ejemplos relacionados. Ejercicio 1

Ejercicios de Repaso:

1.- Calcula el Perímetro y el Área de esta superficie,

perimetro-o-que-e-noticias

2.- ¿Cuánto mide le área y el lado que falta?

ejercicio-calcular-area

3. Calcula el volumen, en centímetros cúbicos, de una habitación que tiene 5 m de largo, 40 dm de ancho y 2500 mm de alto.( 1)

Captura de pantalla 2017-03-27 a les 16.00.14

4. Una piscina tiene 8 m de largo, 6 m de ancho y 1.5 m de profundidad. Se pinta la piscina a razón de $ 6 el metro cuadrado.(2)

a) Cuánto costará pintarla.
b) Cuántos litros de agua serán necesarios para llenarla.

Captura de pantalla 2017-03-27 a les 16.00.28

5. En un almacén de dimensiones 5 m de largo, 3 m de ancho y 2 m de alto queremos almacenar cajas de dimensiones 10 dm de largo, 6 dm de ancho y 4 dm de alto. ¿Cuantas cajas podremos almacenar? (3)

Captura de pantalla 2017-03-27 a les 16.00.37

6. Calcula la cantidad de hojalata que se necesitará para hacer 10 botes de forma cilíndrica de 10 cm de diámetro y 20 cm de altura.

Captura de pantalla 2017-03-27 a les 16.06.23

7. ¿Cuántas losetas cuadradas de 20 cm de lado se necesitan para recubrir las caras de una piscina de 10 m de largo por 6 m de ancho y de 3 m de profundidad? (10)

Captura de pantalla 2017-03-27 a les 16.01.02

8. Para una fiesta, Luís ha hecho 10 gorros de forma cónica con cartón. ¿Cuánto cartón habrá utilizado si las dimensiones del gorro son 15 cm de radio y 25 cm de generatriz? (12)

Captura de pantalla 2017-03-27 a les 16.01.29

9. Calcular la diagonal, el área lateral, el área total y el volumen de un cubo de 5 cm de arista.(14)

Captura de pantalla 2017-03-27 a les 16.01.37
10.El ancho de un parque de forma rectangular mide la mitad de su largo. Si su perímetro mide 84 m. ¿Cuál es el área del parque en metros cuadrados?

61 Estadistica

Exercicis i Teoria

Nuevo doc 26_7

Exercici 1.-

130 128 141 139 137    126 135 136 134 131

143 140 129 128 137   136 142 138 144 136

Ara a fer la taula:

Altura fi hi Fi Hi

Nuevo doc 26_8

Exercici 2.-

a) Quants tipus de variables hi han:

b) Per que serveix el Histograma i un Diagrama de barres

Nuevo doc 26_9

Ejercici 3.- Elabora un Histograma i el polígon de freqüencies corresponent

Nuevo doc 26_10

Ejercici 4.- Troba la mitjana aritmètica, la moda i la mediana de les dades anteriors dels vols dels 10 pilots.

Nuevo doc 26_13

cuartiles-deciles-centiles-130114182709-phpapp02-thumbnail-4image069

Exercici 5:

Captura de pantalla 2017-03-22 a les 18.47.16Captura de pantalla 2017-03-22 a les 18.57.11

Nuevo doc 26_11

Exercici 6.- Troba el Rang, la Desviació Mitjana, la Variànça, la Desviació Típica i el Coeficient de variació de les dades de les notes de 5 alumnes de 4t d’Eso.

Nuevo doc 26_12

Exercici 7.- Troba el Rang, la Desviació Mitjana, la Variànça, la Desviació Típica i el Coeficient de variació de les dades del nombre d’encerts de 100 alumnes en una prova de 30 preguntes.

Ampliación:

Los Percentiles:

Monografias.com
MEDIDAS DE POSICIÓN Son valores de la distribución de datos que la dividen en partes iguales, es decir, en intervalos. Los más usados son: Los Cuartiles, Q1, Q2, Q3. El segundo cuartil es precisamente la mediana. El primer cuartil, es el valor por debajo del cual queda un cuarto (25%) de todos los valores de la sucesión (ordenada); el tercer cuartil, es el valor por debajo del cual quedan las tres cuartas partes (75%) de los datos, Hildebrand, (1997).

Monografias.com
CÁLCULO DE LOS CUARTILES Y EJEMPLOS Si se tienen una serie de valores X1, X2, X3 … Xn, El primer cuartil, (Q1): Cuando n es par: Cuando n es impar: El tercer cuartil, (Q3): Cuando n es par: Cuando n es impar: 1*N/4 1*(N+1)/4 3*N/4 3*(N+1)/4 Para Datos No Agrupados

Monografias.com
Ejemplo para calcular los cuartiles Q1, Q2 y Q3: Datos: 105, 97, 245, 163, 207, 134, 218, 199, 160, 196, 221, 154, 228, 131, 180, 178, 157, 151, 175, 201, 183, 153, 174, 154, 190, 201, 207, 218, 221, 245. tiempo en segundos al correr 200 metros planos. Ordenamiento: 97, 105, 131, 134, 151, 153, 154, 154, 157, 160, 163, 174, 175, 178, 180, 183, 190, 196, 199, 201, 207, 218, 221, 245. CÁLCULO DE LOS CUARTILES Y EJEMPLO Para Datos no Agrupados. Q1 = 1*(N+1)/4 Q1 = 1*(25+1)/4 =6.5 =pos. 7=153 Q2 = 2*(25+1)/4 =13 = pos. 13=175 Q2 = 2*(N+1)/4 Q3 = 3*(N+1)/4 Q3 = 3*(25+1)/4 =19 = pos. 19=199

Monografias.com
EJEMPLO DE CÁLCULO DE LOS CUARTILES Para Datos Agrupados en Tabla de Frecuencias La fórmula para el cálculo de los cuartiles cuando se trata de datos agrupados es la siguiente: Donde: Li: limite inferior de la clase que lo contiene. (a Q1) Q: valor que representa la posición de la medida.fi: la frecuencia de la clase que contiene la medida solicitada.fa-1: frecuencia acumulada anterior a la que contiene la medida buscadaIc: intervalo de clase.

Monografias.com
CÁLCULO DE LOS CUARTILES Y EJEMPLO Para Datos Agrupados en Tabla de Frecuencias Determinación del primer cuartil, Este salario de Q1 =334 BsF. Supera en la distribución de frecuencia al 25% de los sueldos de los empleados y es superada por el 75% de los mismos. ?fi/4 ?fi/4-Faa Nos indica que el 25 por ciento de los empleados ganan salarios por debajo de Bs. 334; que sobre Bs

Monografias.com
Los Percentiles, (P), son los que dividen a la distribución en cien partes. Hay 99 percentiles que dividen a una serie en 100 partes iguales CÁLCULO DE LOS PERCENTILES Estos valores se calculan También en base a: Datos no agrupados Datos agrupados de tablas de distribución de frecuencias

Monografias.com
CÁLCULO DE LOS PERCENTILES Para Datos no Agrupados Para los percentiles con datos no agrupados se usa una fórmula parecida a las de los cuartiles, a saber: Si se tienen una serie de valores X1, X2, X3 … Xn, Cuando n es par: Cuando n es impar: P*N/100 P*(N+1)/100 Ejemplo: La siguiente serie de datos de los días que necesitaron los 10 docentes en planificar sus planes de clases para 6º año, fueron: 6, 4, 7, 8, 10, 11, 9, 12, 15, 3. Al calcular el 30º P, resulta: 30ºP=30*10/100=3. Quiere decir que el 30% de los profesores tardaron al menos 6 dias en planificar.

Monografias.com
CÁLCULO DE LOS PERCENTILES Para Datos Agrupados en Tabla de Frecuencias Fórmula para calcular cualquier percentil en una distribución de frecuencias en clases Donde: Li: limite inferior de la clase que lo contiene. (a P) P: valor que representa la posición de la medida.fi: la frecuencia de la clase que contiene la medida solicitada.fa-1: frecuencia acumulada anterior a la que contiene la medida buscadaIc: intervalo de clase.

Monografias.com
CÁLCULO DE LOS PERCENTILES. Para Datos Agrupados en Tabla de Frecuencias Según la formula: Supongamos la siguiente distribución de frecuencias referidas a las estaturas que representaban 40 alumnos de un curso de 5º año. Calcule el P55 Esta estatura supera al 55% de los alumnos del curso y es superada por el 45% restante.

Monografias.com
MEDIDAS DE FORMA Comparan la forma que tiene la representación gráfica, bien sea el histograma o el diagrama de barras de la distribución, con la distribución normal, y Son dos basicamente Asimetria Curtosis

Monografias.com
MEDIDAS DE ASIMETRIA Existen varias medidas de la asimetría de una distribución de frecuencias. Una de ellas es el Coeficiente de Asimetría de Pearson Una distribución es simétrica cuando su mediana, su moda y su media aritmética coinciden y su valor es cero (0). Se dice que una distribución es asimétrica a la derecha y positiva si las frecuencias (absolutas o relativas) descienden más lentamente por la derecha que por la izquierda y viceversa

Monografias.com
GRAFICO DE LA ASIMETRIA Grafico que muestra las tres (3) curvas de asimetria según los valores de la media, la mediana y la moda.

Monografias.com
MEDIDAS DE APUNTAMIENTO O CURTOSIS Miden la mayor o menor cantidad de datos que se agrupan en torno a la moda. Se definen 3 tipos de distribuciones según su grado de curtosis: Distribución mesocúrtica:  presenta un grado de concentración medio alrededor de los valores centrales de la variable (el mismo que presenta una distribución normal).  Distribución leptocúrtica presenta un elevado grado de concentración alrededor de los valores centrales de la variable. Distribución platicúrtica: presenta un reducido grado de concentración alrededor de los valores centrales de la variable.

Monografias.com
GRÁFICAS DE LA CURTOSIS Gráfica que muestra el grado de concentración de los datos alrededor de la media de los datos

Monografias.com
Es una forma rápida de obtener una representación visual ilustrativa del conjunto de datos DIAGRAMA DE CAJA El diagrama de caja y bigote es un gráfico basado en cuartiles para representar un conjunto de datos basándose en los cuartiles Q1 y Q3, la mediana, el valor mínimo y el valor máximo de una conjuntos de datos Alaminos, (1993).

Monografias.com
DIAGRAMA DE TALLO Y HOJAS Esta representación de los datos es semejante a la de un histograma Y presentan más información que estos. El diagrama “tallo y hojas” permite obtener simultáneamente una distribución de frecuencias de la variable y su representación gráfica. Para construirlo basta separar en cada dato el último dígito de la derecha (que constituye la hoja) del bloque de cifras restantes (que formará el tallo). Alaminos, (1993).

Monografias.com
DIAGRAMA DE TALLO Y HOJAS Para construirlo basta separar en cada dato el último dígito de la derecha (que constituye la hoja) del bloque de cifras restantes (que formará el tallo). Supongamos la siguiente distribución de frecuencias, que corresponden a la edad de 20 personas. 36, 25, 37, 24, 39, 20, 36, 45, 31, 31, 39, 24, 39, 23, 41, 40, 33, 24, 34, 40 Comenzamos seleccionando los tallos que en nuestro caso son las cifras de decenas, es decir 3, 2, 4, que reordenadas son 2, 3 y 4. A continuación efectuamos un recuento y vamos «añadiendo» cada hoja a su tallo.

Monografias.com
DIAGRAMA DE CAJA Por último reordenamos las hojas y hemos terminado el diagrama

Leer más: http://www.monografias.com/trabajos90/medidas-posicion-y-forma/medidas-posicion-y-forma.shtml#ixzz4c4vHhDIB

Solució Quartils:

Captura de pantalla 2017-03-22 a les 18.57.36

60 Castellano Tipos de Textos

Teoría:

Resumen:

20_img

textos

esquema-tipos-de-textostipologiatextual

1.- Ejercicio:

Edita una noticia WP con tu nombre y el título de Castellano: Tipos de Texto  con un ejemplo de cada tipo de texto que hemos dado y estudiado:

 

2.- Para Ampliar:

Ejercicios Online: gracias a https://treseso.wordpress.com/actividades_tipos-de-textos/

Actividades Tipos de textos

 

Sobre estos textos y algunos más (actas, reglamentos..), trabajaremos en estas páginas:

 

Sobre textos descriptivos

 

Sobre textos narrativos

 

Sobre textos expositivos

 

Sobre exposición oral

Català 60 Perifràstic i d’altres verbs

Una mica de repàs de la teoria del verb,

Recordem el perifràstic,

verb-tots-els-temps-14-638

verb-tots-els-temps-15-638el-passat-perifrstic-4-638

Exemple de verb conjugat:

dori-dos-1213mt004r1verbs-9-638

Avui farem aquest exercicis de verbs,

1.- El primer canviar els verbs del present d’indicatiu pel passat perifràstic d’indicatiu:

Nuevo doc 24_1

2.- El segon, del passat perifràstic d’indicatiu al passat simple:Nuevo doc 24_2

3.- El Tercer conjugar el present del subjuntiu d’aquest verbs: Actuar i TriarNuevo doc 25_1

4.- El Quart conjugar el pretèrit imperfet del subjuntiu d’aquest verbs: Agrair i PosseirNuevo doc 25_2

5.- Cinquè, completa la sèrie:

Nuevo doc 25_3

6.- Per Ampliar:

Exercicis Online:

cropped-definitiva2

 

http://www.verbscatalans.com/

http://www.xtec.cat/~gperez12/verbs.htm

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/conjugacio.htm
Vocabulari d’accions

Conjugar verbs en català

Conjugar verbs en català II

Conjugar verbs en català III

Viccionari:Llista dels verbs catalans

55 Castellà El VERB

Abans de començar recordar, com va la lliga, del THATQUIZ: https://www.thatquiz.org/ca/

Captura de pantalla 2017-03-14 a les 12.19.48

I ara començem… amb un resum de la avaluació…

Si teniu ganes veurem un parell de vídeos,

un que parla de l’anàlisis sintàctic,

un parell d’anàlisis morfosintactic, per si interessa,

i un altre que parla de la morfología de les paraules,

Introducció

El Verb

Complements Verbals

Uns quants Exercicis

Verbs en Català

Anàlisis Morfosintàctic

 

Exercicis

Exercicis Online

verbs:

http://www.todo-claro.com/castellano/principiantes/gramatica/El_presente/Seite_5.php

http://www.vocabulix.com/online/Aprender/Verbos

anàlisis oracions:

http://delenguayliteratura.com/1a6_Analisis_sintactico_de_oraciones_simples_ejercicios_resueltos.html

http://www.gramaticas.net/2012/09/ejercicios-y-ejemplos-de-analisis.html

Per Ampliar

Para ampliar:

diferencias-entre-el-modo-indicativo-y-subjuntivo-1-638.jpg

 

 

TIC 55 Eines

Ademas de los ejercicios y exámenes que haremos en clase, informo que puntuará en la nota final, la participación y vuestro trabajo en la Liga  y los trabajos  que haréis en esta evaluación:

Liga

https://www.thatquiz.org/ca/

Trabajos

1.- Película: Análisis y Comentario de 2 películas siguiendo el guión de la noticia del wordpress.

https://pifelectroagustiserra.wordpress.com/2017/02/17/tic-52-videoforum-half-nelson/

La 2a película, es la que queráis pero consensuada con el profesor.

2.- Trabajo História Social

a)Guerra Civil y 2a GM

https://pifelectroagustiserra.wordpress.com/2017/02/22/tic-socials-36/

b)História de Catalunya y sus Instituciones democráticas.

3.- Expresión Oral

El Resumen de “Aristóteles el despistado” y un trabajo de Aristóteles y Pitágoras y su Teorema.

http://cultura.elpais.com/cultura/2016/08/13/actualidad/1471105453_060141.html

4.- Video Currículum vuestro:

Ejemplos:

algunos consejos:

1 Empieza la Liga PFI Eléctrico

La apasionante liga o competición que hemos empezado:

https://www.thatquiz.org/ca/

usuario: vuestro email

contraseña: agusti + nombre (excepto Ismael C)

De 2017.01.21
Falten notes?
Canvieu el període de temps.
Cognoms Nom
Prova combinada
Europa – Rivers
Espanya – Regions
Espanya – Provinces
Espanya – Provinces
Vocabulari anglès
Verbs espanyols
Conversió
South America – Coun
Europa – Countries
Europa – Capitals
Problemes proporcion
Mitjana
BALTASAR JORDI 34 31 60 42
CONTRERAS ISMAEL
GARCIA ISMAEL 88 59 60 75 64 60 68
MARTINEZ EDGAR
MARTINEZ ERICK OMAR
RODRIGUEZ RAIMUNDO
SUAREZ JAVIER
TEACHER MANEL 78 100 100 96 96 85 91 100 77 91
VERGEL RUBEN

50 Castellano Verbos Práctica

Teoria

Resum de gramàtica bàsica

Examen Vebos, Gramàtica i Significats II

1.-Localiza los verbos de estas oraciones y di la persona, el tiempo, el modo y el infinitivo de cada verbo.

2.- Localiza los sujetos de estas oraciones y señala otras figuras gramaticales que conozcas. (CD, CI,  CC y Atributo)

Tenía una moto tu hermano.
Mañana por la mañana irán al cine tus amigos.
Ojalá mis hermanos hablen con ellos.
Eres un estudiante este año.
Me dio un paquete para ti el cartero el sábado pasado. 
Nos han dado un paquete los vecinos para ti esta mañana.
Mi hermano y yo te deseamos la mejor de las suertes todos los días.
A veces ella se sienta en la puerta de su casa por las tardes.
Tu primo no conocía mi dirección esta mañana.
Ahora están muy rotos estos zapatos.

3.-¿ Qué verbo,tiempo, modo y persona son? Encuentra la conjugación del infinitivo.

Yo he amado                  amáremos o amásemos

hubieron  amado          amábamos

amado                              hubiere amado

hayáis amado                 ame

habrá amado                   amando

4.-Sinónimo y Antónimo

a) blanco

b) enamorado

c) enseñar

d) demostración

e) aprobar

Teoria

Homonímia i Polisèmia

Homonímia: Paraules que tenen la mateixa forma però amb significats diferents. No tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en entrades diferents.
banc: per seure / per guardar diners
gat: animal / eina

Monosèmia: Una paraula monosèmica és aquella que només té un únic significat. Aquets mots solen pertànyer al registre tècnic o científic perquè cerquen precisió i exactitud i s’anomenen termes.
hidrologia: ciència que tracta de les aigües.

Homògrafs: Són mots que coincideixen en la grafia, però no necessàriament en el so.
deu: Cinc més cinc fan deu.
deu: Es deu haver perdut.
moc: Mucositat és sinònim de moc.
moc: Quan moc el peu és que estic nerviós.

Homòfons : si coincideixen en el so
massa: Arribes massa tard.
maça: Picaré amb la maça.
mac: Això són macs que el torrent duu a la cala.
mag: Els mags practiquen la màgia blanca.
bena: teixit de roba
vena: conducte per on circula la sang

 

L’homonímia és el fenomen present entre aquelles paraules que tenen un significat diferent, però s’escriuen igual (homògrafes) o es pronuncien igual (homòfones).

Exemple de paraules homògrafes: el canal / la canal.

Exemple de paraules homòfones: hem / em.

De vegades, però, alguns casos de paraules homòfones es donen només en alguns territoris, com són ara aquells on hom no fa la distinció entre el fonema [b], bilabial oclusiu sonor, i el fonema [v], labiodental fricatiu sonor. Per exemple: bena / vena.

Hi ha paraules homògrafes que es reconeixen segons llur gènere:

PARAULA

GÈNERE MASCULÍ

GÈNERE FEMENÍ

Albor Peix Blancor
Canal Via d’aigua Conducte
Capital Diners Ciutat principal
Casset Magnetòfon de casset (v. femení) Cinta
Cava Xampany Magatzem de vi / vena
Clau Peça per a clavar Peça per a obrir i tancar
Clímax Moment culminant d’un procès Etapa final climàtica / figura retòrica
Còlera Malaltia Bilis / irritació violenta
Coma Pèrdua de la consciència Signe de puntuació
Comparsa Persona que figura en una cavalcada Persones que van vestides igual / persona que figura en una cavalcada
Cremallera Ferrocarril de muntanya Fermall amb dents que corren per un passador
Delta Espai de terra a la desembocadura d’un riu Lletra grega
Deu Numeral Aflorament d’aigua
Dorsal Número a l’esquena dels participants d’una competició En fonètica: acostament del dors de la llengua al paladar / prolongació de les altes pressions d’un anticicló / serralada submergida

Polisèmia: Paraula que té més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmic s’anomenen accepcions i entre ells hi ha una relació d’analogia o semblança. Tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en una sola entrada. Les paraules més usades d’una llengua generalment són polisèmiques.
boca: 1. Obertura per on mengem. Però també… boca d’un volcà, boca del port, boca d’un riu, boca d’incendis, boca de metro
dent: 1. Cadascun dels òrgans durs i prominents situats a la cavitat bucal dels vertebrats que serveix per a la prensió i masticació dels aliments i per defensar-se. Té les dents molt grosses. 2. Cadascuna de les parts sortints de certs objectes. Les dents d’aquesta serra estan gastades..
Analogia: l’estructura amb puntes, la funció tallant.
braç: 1. Cadascuna de les dues extremitats toràciques de l’home. Duu un tatuatge al braç esquerre. 2. Part d’una cosa que s’allarga en forma de braç. Els braços d’una cadira. 3. Estament social. Pertany al braç eclesiàstic.
Analogia: la forma allargada, la idea de prolongació, d’extensió.

Exercici 5.- Paraules Polesèmiques i Homònimes.

Redacta la definició de dues accepcions de cadascuna d’aquestes paraules polisèmiques.
Quan hagis acabat, compara-les amb les d’un diccionari general.cangur
trau
serra
illa
carta

Exercici 6.- Homònimes.

Classifica aquestes paraules segons que en tinguin una altra d’homònima (amb un article diferenciat en el diccionari) o no en tinguin cap. Selecciona l’opció correcta.

volt:            sol:

esguard:    vetllar:

roser:          cor:

clavell:       pla: 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TIC 52 Videofòrum HALF NELSON

mv5bmtg4odg1otiwnl5bml5banbnxkftztcwota3odqzmq-_v1_uy268_cr10182268_al_

Aquí en original,

Fer un Comentari de la pel·lícula de “HALF NELSON”, de l’any 2006 i el Director Ryan Fleck i la bona interpretació de Ryan Gosling, que hem vist. El comentari de la pel·lícula ha de ser d’una Fulla o més de 200 paraules.agusti_serra

Si la voleu tornar a veure la pel·lícula subtitulada, clicau aquí

Algunes consideracions a tenir en compte per fer el comentari:

 ORIENTACIONS PER A L’OBSERVACIÓ I INTERPRETACIÓ D’UNA PEL.LÍCULA

Cal tenir clara la trama argumental de la pel·lícula

  • Saber explicar el que hem vist i la successió d’esdeveniments que la pel·lícula ens ha mostrat.


Després hem de saber situar la pel·lícula.

  • Quan i on ha estat feta i quan i on passa el que ens mostra.
  • Quin temps i quin espai es veuen representats en la pel·lícula?
  • En quin moment i espai es produeix la pel·lícula?

mv5bmtixntu3njg1m15bml5banbnxkftztywmjyxmji3-_v1_
Cal veure quins temes, problemes, qüestions tracta la pel·lícula?

  • Què ens diu sobre els temes que tracta, què ens vol mostrar d’aquests?
  • Observar com aquests temes es relacionen amb el temps i l’espai representat a la pel·lícula.
  • Tenir en compte des de quin punt de vista es tracten: de forma crítica, des de l’opinió personal, de manera descriptiva i distanciada, oferint diferents opinions i visions…
  • Podem relacionar les qüestions tractades amb situacions de la vida real o d’altres productes cinematogràfics, literaris, pictòrics que ja els hagin tractat… ?


Com se’ns expliquen aquests temes a la pel·lícula?

  • Quin tractament narratiu es dóna a aquests temes o a la història en general.
  • S’explica des d’una història concreta, una experiència personal d’un sol personatge, des de la seva biografia, mostrant un fet i el seu desencadenament, creuant l’experiència de diferents persones, mostrant la incidència del problema en diferents llocs,…
  • Quines situacions es van encadenant al llarg del film i com aquestes desgranen el tema?

Com es construeix la narració?mv5bmtg3ndk1mzcwm15bml5banbnxkftztywmzcxmji3-_v1_

  • Quines estratègies de muntatge s’utilitzen?
  • Com és la relació que es planteja entre espais i temps?
  • Com s’empren les el·lipsis?
  • Com és el ritme narratiu? Varia al llarg de la pel·lícula?
  • Com s’utilitza la càmera: com a través d’ella se’ns mostren els llocs, els personatges i l’acció dramàtica?
  • Com definiríem l’estètica cinematogràfica per la qual opta el film?

Quins altres recursos visuals s’empren?

  • Referent als enquadraments, la composició, les angulacions
  • Com es tracta la part relativa a la fotografia: la il·luminació, el color.
  • Què podem dir dels espais? Quina importància i significació tenen?


Què podem destacar de la banda sonora?mv5bmtywnzc2mzy2of5bml5banbnxkftztywmdcxmji3-_v1_

  • Com és la música de la pel·lícula?
  • Podem relacionar la música amb l’estètica i temàtica del film?
  • Podem destacar la manera com s’utilitza la música en determinades situacions?
  • Tenen una presència destacable els sons en la banda sonora?
  • Com són els diàlegs de la pel·lícula?


Quin tractament es dóna als personatges que intervenen en les situacions?

  • Com són caracteritzats físicament i psicològica?
  • Com els podem contextualització, quina és la seva situació social, cultural, econòmica, personal?
  • Representen alguns estereotips, referents reals o ficticis?
  • Com valores la gestualitat i la interpretació?
  • Quin paper i significació tenen cada un dels personatges dins la pel·lícula?
  • Quines són les seves actituds, pensaments, canvis al llarg de la història, etc.?

IslBGQuè t’aporta de nou i què consideres interessant?

  • T’està fent algun plantejament nou sobre un aspectes que ja coneixies?
  • Tracta i fa descobrir coses no conegudes per tu?
  • T’aporta alguna mena de coneixement que et permeti pensar en situacions reals o en la teva experiència?
  • Fa un tractament cinematogràfic que t’ofereix quelcom de nou, que és interessant respecte a les qüestions que tracta?
  • T’ha descobert quelcom de nou el tipus d’estètica cinematogràfica emprada?

Infomació treta de http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/peli/codeinconnu.htm#1

_________________________________________

S’entregarà el dimarts 21 de febrer. S’entregarà el dimarts 21 de febrer. Ànim i gaudiu-la.

50 Ex.2 Ava 2 Matemàtiques Repàs Àlgebra, Escales Percentatges

Exàmen 2 – Avaluació 2

Ejercicio 1.-

He pagado 34 € por una sudadera que estaba rabajada un 15%. ¿Cuánto costaba la sudadera?.

Ejercico 2.-

Un producto que costaba 350 € sufre un incremento porcentual del 18%. ¿Cuánto hemos pagado finalmente por el producto?.

Ejercicio 3.-

Calcula el valor numérico del polinomio para los valores que se indican: 2×3 − x2 + 3x + 4

a) Para x = 0 b) Para x = −2

Ejercico 4.-

¿Qué distancia real medida en kilómetros hay entre dos ciudades que están separadas por 40 cm en un mapa a escala 1:500.000?

a) en m

b) en cm

c) en millas terrestres teniendo en cuenta que

1 milla = 1 609,344 metres

 

captura-de-pantalla-2017-02-17-a-les-6-59-47

captura-de-pantalla-2017-02-17-a-les-7-00-17

Ejercicio 7

 ¿A cuántos kilómetros corresponden 15 centímetros en un mapa a escala 1:50.000?

a) Km b) millas c) milímetros

 Ejercicio 8

¿A qué mapa o esquema corresponde cada escala? ¿Cuántos Km representan 10 centímetros en esos mapas respectivamente en esas escalas?

captura-de-pantalla-2017-02-17-a-les-7-07-57

Ejercico 9

captura-de-pantalla-2017-02-17-a-les-6-59-07

10.- Resuelve el valor de x.

a) ecuaciçon

b) ecuación

c) ecuación

d)ecuación

per  estudiar dubtes una web amb molts recursos i exercicis:
o

 

altres per estudiar,

https://matematicascincovillas.files.wordpress.com/2009/11/soluciones-minimos-2c2ba-eso-tema-4-algebra.pdf

http://www.disfrutalasmatematicas.com/algebra/

 

Per ampliar conceptes generals

https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lgebra

 

 

 

TIC 50 Exercicis per Estudiar Online

Català

http://enxaneta.info/index.htm

https://www.softcatala.org/corrector/

Castellà

http://conjugador.reverso.net/conjugacion-espanol.html

Matemàticas

http://www.vitutor.com

http://www.ematematicas.net

https://eu.ixl.com/math/grade-10

Anglès

http://www.edu365.cat/eso/muds/angles/index.htm

https://www.ejerciciosinglesonline.com

Geografia

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapesflash.htm

geografia online

http://www.toporopa.eu/es/

Generals

http://www.edu365.cat

http://www.educa.jccm.es/es/estperadult/estudiar/ensenanzas-conducentes-titulacion/educacion-secundaria-personas-adultas-presencial-distancia-/educacion-secundaria-personas-adultas-distancia-espad/acceso-espa-distancia-ordinaria-virtual/temario-educacion-secundaria-personas-adultas-distancia-esp

Exercici TIC

Els Farem a Classe:

Farem una noticia dels recursos amb els que hem estudiat.

Tria 5 recursos dels anteriors i practica una mica, deixa constancia en la teva noticia de la teva pràctica.

Ara et proposem 4 exercicis diferents.

Geo:

Edita 10 comarques catalanes diferents i que es vegin els noms.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/editor_comarca/index.htm

English:

Fer l’exercici,

https://www.ejerciciosinglesonline.com/exercises-and-theory/listening/song-3-hello/

Castellà

Analitza una frase inventada per tu, de 10 paraules diferentes.

https://linguakit.com/es/analizador-sintactico

 

4.- Buscar altres recursos online per estudiar  les materies online en qualsevol d’aquestes materies a la Xarxa, que no hagi posat cap company…:

Matemàtiques, Anglès, Català, Castellà, Historia, Geografía,

TIC 49 Els anys dels exàmens per les faltes d’assistència

Us recordo els anys distribuïts per fer els exàmens de l’Institut Milà i Fontanals que hem de fer entre tots.

2016- El professor.

2015- Javier Suárez. ??

2014- Ismael Contreras.

2013 – Edgar Martínez.

2012 – Ruben Vergel.

2011 – Raimundo Contreras.

2010 – Sergi Romero. ??

2009 – Jordi Baltasar.

2008 – Eric Omar Martínez.

 

41 Socials Geografia Europa

1.- Europa físic,

Fer el mapa d’Europa Físic i Polític.

Situa al mapa d’Europa aquests noms,

Europa Físic,

· RÍOS:

Tajo, Duero, Ebro, Ródano, Sena, Loira, Rhin, Elba, Po, Oder, Vístula, Danubio, Dniester, Dniepper, Don, Volga y Divina Septentrional.

· MARES: 

Mar de Barents, Mar del Norte, Mar de Noruega, Mar Báltico, Mar de Mármara, Mar Cantábrico, Mar Mediterráneo, Mar Tirreno, Mar Jónico, Mar Caspio, Mar de Azov, Mar Adriático, Mar Egeo, Mar Negro, Mar Blanco.

· PENÍNSULAS: 

Península de Anatolia, Península Escandinava, Península Ibérica, Península de Jutlandia, Península Itálica, Península de Crimea.

· LAGOS:

Lago Ladoga y Lago Onega.

· ESTRECHOS Y CANALES:

Estrecho de Gibraltar, Canal de la Mancha, Canal de San Jorge, Canal del Norte, Estrecho del Bósforo, Estrecho de Dardanelos.

· ISLAS:

Islandia, Irlanda, Gran Bretaña, Creta, Chipre, Córcega, Sicilia, Cerdeña.

· PICOS:

Teide, Aneto, Mont Blanc, Etna, Olimpo, Elbrus, Kazbek.

· ACCIDENTES GEOGRÁFICOS:

Cabo Finisterre, Golfo de Vizcaya, Punta de San Mateo, Cabo Norte, Golfo de Botnia.

· MONTES Y SISTEMAS MONTAÑOSOS:

Cordillera Cantábrica, Sistema Central, Cordilleras Béticas, Llanura Germano-Polaca, Montes Escandinavos, Pirineos, Macizo Central, Alpes, Cárpatos, Montes Urales, Balcanes, Cáucaso, Apeninos.

2.- Europa polítc,

Posar aquests noms al mapa d’Europa Política

Països Capitals
Albània

Alemanya

Andorra

Àustria

Azerbaidjan

Bèlgica

Bielorússia

Bòsnia i Hercegovina

Bulgària

Dinamarca

Eslovàquia

Eslovènia

Espanya

Finlàndia

França

Geòrgia

Regne Unit

Grècia

Hongria

Irlanda

Islàndia

Itàlia

Sèrbia

Letònia

Liechtenstein

Lituània

Luxemburg

Malta

Moldàvia

Mònaco

Noruega

Països Baixos

Polònia

Portugal

Romania

Rússia

Armènia

República Txeca

San Marino

Suècia

Suïssa

Turquia Europea

Ucraïna

Tirana

Berlín

Andorra la Vella

Viena

Bakú

Brussel·les

Minsk

Sarajevo

Sofia

Copenhaguen

Bratislava

Ljubljana

Madrid

Hèlsinki

París

Tbilisi

Londres

Atenes

Budapest

Dublín

Reykjavík

Roma

Belgrad

Riga

Vaduz

Vílnius

Luxemburg

Valletta, la

Chisinau

Mònaco

Oslo

Amsterdam

Varsòvia

Lisboa

Bucarest

Moscou

Erevan

Praga

San Marino

Estocolm

Berna

Istanbul

Kíev 

gh_europa_politico

 

Mapa d’Europa Físic

scannedimage

Mapa d’Europa Polític

6b59ea55abd35f024159a3cbb45b1864

Mapes Complementaris

Per las Setmana que ve.

 

Socials 46 Geografia

Geografia:

1.- Espicifica l’hora concreta de cada una de les cinc ciutats si es am o pm, a les 15 hores (3 pm) a Barcelona.

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-43-55

2.- On és l’equador i que son els  paral.lels. On és el meridià de Greenwich i on son els meridians?

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-45-19

3.- Posa nom a aquestes 5 penínsules al mapa d’asia geografic que tens a la pregunta, i les 3 principals .

i dibuixa aquests rius :

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-37-04

4.- Situa en el mapa d’europa físic aquest conceptes, i les muntanyes dels Pirineus i l’Aneto 3404, els Alps i el Montblanc 4807, els Carpats, el Caucas i el Elbrus 5642, la serralada dels Urals i les Escandinaves. La Gran plana Europea.  La Mar Bàltica, el Mar del Nord, la Mar Mediterrania, i les que surtin a les següents preguntes,

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-44-11captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-41-38

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-30-44

5.-Dibuixa al Mapa de Catalunya Físic aquest conceptes,captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-41-17captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-40-27

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-30-57

 

Historia de Catalunya i les seves Institucions

6.-

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-33-22

 

7 a.-captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-42-04

b.-

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-18-35-44

Català 42 verbs

Repas de Verbs i Gramàtica

Verbs:

1.- Exercici Verbs:

El pare m’ha regalat una moneta perquè jo la (domesticar) .  
A què es (dedicar) els teus avis?  
Els meus avis (fabricar)  mobles d’oficina.  
Diuen que en aquell casalot els mobles es (bellugar) sols.  
Procura que aquests fulls no es (rebregar) .  
Si no voleu que se us (corcar) els mobles, els haureu de tractar amb insecticides.  
No (arrossegar) t’ per terra!  
Li van donar molta calç perquè se li (ossificar) bé els ossos.  
Saps si els gossos (roncar) quan dormen?  
Sempre arriba al capdamunt (esbufegar) .  
Si us (assossegar) podrem tornar a començar.  
Nois, (tancar) bé la porta, que fa fred!  
El vaig enxampar (furgar) dins el meu calaix.  
Si les mans se’t (ressecar) amb el vent, posa-t’hi crema.  
Hi ha un rètol que diu: No (masegar) la fruita!  
Quants afluents hi ha que (desembocar) a l’Ebre? 

 

Gramàtica

2.- Exercici Gramatical

Exercici:

1.-

1. El pare m’ha regalat una moneta perquè jo la (domesticar) .  
2. A què es (dedicar) els teus avis?  
3. Els meus avis (fabricar)  mobles d’oficina.  
4. Diuen que en aquell casalot els mobles es (bellugar) sols.  
5. Procura que aquests fulls no es (rebregar) .  
6. Si no voleu que se us (corcar) els mobles, els haureu de tractar amb insecticides.  
7. No (arrossegar) t’ per terra!  
8. Li van donar molta calç perquè se li (ossificar) bé els ossos.  
9. Saps si els gossos (roncar) quan dormen?  
10. Sempre arriba al capdamunt (esbufegar) .  
11. Si us (assossegar) podrem tornar a començar.  
12. Nois, (tancar) bé la porta, que fa fred!  
13. El vaig enxampar (furgar) dins el meu calaix.  
14. Si les mans se’t (ressecar) amb el vent, posa-t’hi crema.  
15. Hi ha un rètol que diu: No (masegar) la fruita!  
16. Quants afluents hi ha que (desembocar) a l’Ebre?

2.-

3.- Exercici Substitució Pronominal

 

Exercicis Online

http://enxaneta.info/

 

Repàs properes setmana,

Exercici Castellà 45

Castellano Verbos

Hacer estos 5 Ejercicios

1.- Llena los espacios vacíos con las palabras propuestas.

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-13-32-48

2.- Conjuga los verbos siguiendo el ejemplo:

hemos: 1a persona del plural del presente del Indicativo del verbo haber.

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-12-19-31

3.- Conjuga los verbos siguiendo el ejemplo:

partiríamos: 1a persona del plural del Condicional Simple del Indicativo del verbo partir.

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-12-19-55

4.- Conjuga los verbos siguiendo el ejemplo:

partiríamos: 1a persona del plural del Condicional Simple del Indicativo del verbo partir.

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-12-19-44

5.- Conjuga los verbos siguiendo el ejemplo:

hemos: 1a persona del plural del presente del Indicativo del verbo haber.

captura-de-pantalla-2017-02-13-a-les-12-20-06

 

Soluciones:

Todas las soluciones las podéis encontrar en las mútiples webs de verbos conjugados que hay en la red. A modo de ejemplo:

http://conjugador.reverso.net/conjugacion-espanol.html

También podéis encontrar la solución en los ejercicios que hicisteis de TIC verbos el pasado miércoles. Suerte.

 

Exàmen Socials 40 Competencia Social i Ciutadana

Competència social i ciutadana

La competència social i ciutadana és una de les competències bàsiques que han d’assolir els alumnes en acabar l’educació secundària. Consisteix en una sèrie d’habilitats socials, el coneixement de l’entorn comunitari i l’educació en valors. Una persona competent en aquestes destreses pot emetre un judici crític sobre la realitat que l’envolta, després d’haver-se informat sobre el seu funcionament, i actuar-hi. També té clara l’escala de valors que el mou (autoconeixement) i escull preferentment les conductes que afavoreixen la cohesió social, com ara la solidaritat. Per últim, sap relacionar-se bé amb els altres, mostrant empatia, domini de la comunicació i desig d’interacció.[1]

Totes les àrees del currículum educatiu han de contribuir a desenvolupar aquesta competència amb activitats que facin entrar en contacte el temari de les aules i l’actualitat.[1]

Exàmen:

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-45-41

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-45-59

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-46-16

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-46-32

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-46-50

6.

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-42-14

7.

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-42-43

8.

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-42-55

9.

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-43-35

10.

captura-de-pantalla-2017-02-07-a-les-23-43-18

Matemàtiques 38 Exàmen 1 Avaluació 2

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-11-58-11

2. En un mapa a escala 1:50000 la distancia entre dos pueblos, A y B es de 11 cm. ¿Cuál es la distancia real entre A y B? La distancia real entre otros dos pueblos, C y D, es de 3,75 km. ¿A qué distancia estarán en el mapa?

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-12-02-01

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-12-02-18

4. Se ha construido el plano de una habitación cuyas dimensiones son 9 m de largo y 6 m de ancho. En el plano, el largo de la habitación es 12 cm. Calcula:
a) ¿A qué escala está dibujado el plano?
b) ¿Cuál es el ancho de la habitación en el plano?

5. En un hotel están alojadas 325 personas. De ellas, 39 son italianas, 117 francesas, 78 son alemanas y el resto rusas. Calcula el % que representa cada grupo sobre el total.(6)

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-11-59-12

7. La distancia entre Madrid y Burgos es 243 km. En el mapa, la distancia entre ambas cuidades es 8,1 cm, ¿a qué escala está dibujado el mapa? (3)

8. Un mapa de España está construido a escala 1:2500000. ¿A cuántos kilómetros se encuentran dos ciudades que en el mapa están separadas 10 cm?(5)

9.captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-12-01-07

10

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-12-00-04

11.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-33-58

12.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-33-44

13.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-33-33

14.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-32-58

15.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-32-42

16.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-32-31

17.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-32-21

18

.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-45-29

19.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-31-37

20.captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-12-31-22

TIC 36

Exàmens I. Milà i Fonatanals:

http://milaifontanals.cat/examen/examen.htm

Avui farem un Examen d’interacció amb el món físic:

1r Trieu un any i digueu al professor el que heu escollit.

2n Avui farem el d’interacció amb el món físic, obrireu l’examen de l’any que heu triat d’interacció amb el món físic, copiareu el link de l’exàmen teòric i l’exàmen i les respostes de l’any que heu triat.

3t i buscareu la teoria que hi ha a la Xarxa, per respondre correctament els exercicis.

Webs, fotografies, il·lustracions, documentals, qualsevol eina multimèdia que faciliti entendre i respondre la pregunta.

4rt Editeu la notícia amb el vostre nom i l’any de l’examen que heu fet.

Molta Sort i ànim, entre tots farem una eina que us ajudarà a estudiar millor.

Socials 37 Exercici

Exàmens I. Milà i Fonatanals:

http://milaifontanals.cat/examen/examen.htm

Avui farem un Examen de Socials:

1r Trieu un any i digueu al professor el que heu escollit.

2n Avui farem el de Socials, obrireu l’examen de l’any que heu triat de socials i buscareu la teoria que hi ha a la Xarxa, per respondre correctament els exercicis.

Webs, fotografies, il·lustracions, documentals, qualsevol eina multimèdia que faciliti entendre i respondre la pregunta.

Ex. Web:

Història de Catalunya

Ex. Fotografia que poden explicar quelcom que pugui interessar.

indicadoreszonaeuro140512nivell-datur-de-la-catalunya-estat-4-6382925528770_9ce67d2a0d_o

Història Universal Cronología Bàsica

Ex. Vídeo

Resum de l’origen de l’escriptura,

Egipte i l’origen de l’escriptura

3r Editeu la notícia amb el vostre nom i l’any de l’examen que heu fet.

Molta Sort i ànim, entre tots farem una eina que us ajudarà a estudiar millor.

Socials 36 Exercici Exàmens

Teoria

slide_3

etapes-de-la-revoluci-francesa-2-638

 

 

 

 

Edificis Histórics

slide_2ziggurat-ur-6-728

1280px-colosseum_in_rome-april_2007-1-_copie_2b

https://ca.wikipedia.org/wiki/Colosseu

1024px-the_parthenon_in_athens

https://es.wikipedia.org/wiki/Partenón

all_gizah_pyramids

https://ca.wikipedia.org/wiki/Piràmides_de_Gizeh

Teoria 2015

Exam 2010

Preguntes

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-17-46-51captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-17-47-42captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-17-47-59captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-18-13-18

 

2015

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-45-54captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-46-30captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-46-43

 

2014

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-53-24

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-53-36

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-53-46

 

Solucions

2010

 

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-18-13-46captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-18-14-18captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-18-14-28captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-18-14-39

2015

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-48-57captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-49-10captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-49-22

2014

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-55-27

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-55-47

captura-de-pantalla-2017-01-31-a-les-19-55-57

 

Castellà i Català 36

Exàmens I. Milà i Fonatanals:

http://milaifontanals.cat/examen/examen.htm

Teoría

slide_2

sinonimo

clase-modelo-c-y-l-sinnimos-y-antnimos-3-638ejemplos-de-sinonimos-para-ninosintrusos-sinonimos-y-expresion-escrita_1-400x283presentacin-de-sinonimos-antonimos-de-erika-2-728

lista-de-antonimos-en-espanol

Ortografia

Verbs

Castellà

haberverb_haver

4ddc809ee19a6conjugacion_maria-perez-sanchez-patonesquema67

Català

slide_8

cantarverbs

English

tenses

Ejercicios

Castellà

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-17-00

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-31-42captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-31-59captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-17-22captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-17-37captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-18-06

Català

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-18-36captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-18-56captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-19-09

 

 

 

Solucions:

Castellà

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-25-42

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-25-57

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-26-12

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-26-23

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-26-37

Català

captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-23-28captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-23-42captura-de-pantalla-2017-01-30-a-les-18-23-53

 

 

Mates 32 b.-Ejercicios

  1. Un equipo ha marcado 68 goles y ha encajado 44. ¿Cuál es la razón entre las dos cantidades?
  2.  Calcular el valor de “x” para que las cantidades de agua registradas en un año completo y en un mes en ambas ciudades sean proporcionales.Año x         Enero

    Ciudad A.    Ciudad B

    x                     480

    150                 80

    3.- Calcular el valor de “x” para que las cantidades de agua registradas en un año completo y en un mes en ambas ciudades sean proporcionales.

Año x Enero

Ciudad A.   Ciudad B

1200             480

x                     80

 4.- Un coche ha dado 60 vueltas a un circuito en 105 minutos. Calcula el tiempo que tardará en recorrer en el mismo circuito 40 vueltas.

5.- Si 12 bolas de acero iguales tienen un peso de 7200 gramos, ¿cuánto pesarán 50 bolas iguales a las anteriores? (7)

 

6.- A cierta hora del día un palo de 1,5 metros de largo proyecta una sombra de 60 centímetros. ¿Cuánto mide un árbol que a la misma hora proyecta una sombra de 2,40 metros? (8)

7.- Un coche circulando a 90 km/h ha tardado 12 horas en realizar un viaje. ¿Cuánto tiempo tardará en el mismo trayecto a una velocidad de 80 km/h? (9)

8.- 6 fotocopiadoras tardan 6 horas en realizar un gran número de copias, ¿cuánto tiempo tardarían 4 fotocopiadoras en realizar el mismo trabajo? (10)

9.-Tres grifos llenan un depósito de 10 m3 en 5 horas. ¿Cuánto tardarán en llenar un depósito de 8 m3 dos grifos iguales a los anteriores?(12)

La primera y la tercera magnitud son inversamente proporcionales. Más grifos tardarán menos tiempo en llenar el depósito.

La segunda y la tercera magnitud son directamente proporcionales. Si el depósito es más grande se tardará más tempo en llenarlo.

10.-Por un reportaje fotográfico tres fotógrafos cobraron 6720 euros. Del reportaje, 14 fotos eran del primer fotógrafo, 18 del segundo y 24 del tercero. ¿Qué cantidad de euros le corresponde a cada uno? (14)

 

Vaga 18 de Gener

La vaga

Unes imatges pròpies i personals,

Qué diu la CGT?

arton4740

Manifest de la Vaga de la CGT

MANIFEST VAGA I CONCENTRACIÓ 18 DE GENER

El nostre ensenyament públic ja patia d’infrafinançament abans de les retallades. Segurament mai ha arribat a rebre una inversió proporcional a la importància que té com a pilar bàsic de la nostra societat. Als darrers anys però, els successius governs d’aquí i d’allà, han passat del menyspreu al desmantellament de l’escola pública, començant a Catalunya per la pròpia LEC, una llei privatitzadora que ens fan complir a nosaltres, però que incompleixen ells, ja que diu que l’any 2017 els recursos econòmics destinats a l’educació han de ser del 6% del PIB i la realitat és que no arriben al 3%.

Les retallades dels darrers anys han malmès i continuen deteriorant greument la qualitat de l’educació pública i les condicions laborals dels i de les treballadores de l’ensenyament. Des del 0-3, a on s’ha suprimit la dotació de la Generalitat de 1800 euros per nen o nena, fins a la Universitat, a on s’han apujat les taxes al voltant del 65% i s’han reduït plantilles, entre d’altres actuacions.

En aquest context, l’actual govern presenta uns pressupostos en els quals la inversió en educació pública segueix sent molt inferior a la del 2010, i que mantenen unes retallades que en el seu moment van dir que serien conjunturals, mentre que incrementa la dotació pels concerts , que pràcticament tornen a rebre la mateixa quantitat de diners públics que abans de la crisi.

Avui, a dintre del Parlament es debaten les esmenes a l’àrea d’educació. Avui, nosaltres fem vaga i estem aquí fora per exigir que siguin incloses als pressupostos les següents mesures que considerem de mínims i urgents:

– El retorn a l’horari lectiu: 18h a secundària i 23h a primària.

– Substitucions de tot el personal des del primer dia i des de l’1 de setembre.

– Reducció de 2 hores lectives a les treballadores i treballadors majors de 55 anys.

– Cobrament del juliol del personal substitut.

– Cap tancament d’aules a l’ensenyament públic i reducció de ràtios

– Oferta pública suficient que garanteixi l’estabilitat del personal interí per reduir l’actual i inacceptable taxa d’interinitat.

Hi ha prou diners per incloure totes aquestes reivindicacions en els pressupostos. És qüestió de voluntat política que els diners de totes i de tots vagin o a l’ensenyament públic o a les escoles de l’Opus Dei. Igual que és qüestió de voluntat política invertir-los en la sanitat pública i els serveis socials, en lloc de subvencionar entitats privades o rescatar empreses i bancs.

Fem aquesta vaga després de molts debats als centres amb els nostres companys i companyes. I aquesta tarda farem una assemblea de treballadores per valorar la seva continuïtat. Ells tenen diners per incorporar als pressupostos totes les reivindicacions plantejades. Si no ho fan, nosaltres tenim raons i temps per seguir mobilitzant-nos i fer més vagues.

Avui, no els exigim que no hi hagi més retallades. Avui els exigim que reverteixin les retallades!!

Document que hem passat per registre al Parlament aquest matí i que hem entregat en mà a la Consellera (entrant a la comissió d’educació).

PDF - 40.1 kB
Manifest 18G

El nostre ensenyament públic ja patia d’infrafinançament abans de les retallades. Segurament mai ha arribat a rebre una inversió proporcional a la importància que té com a pilar bàsic de la nostra societat. Als darrers anys però, els successius governs d’aquí i d’allà, han passat del menyspreu al desmantellament de l’escola pública, començant a Catalunya per la pròpia LEC, una llei privatitzadora que ens fan complir a nosaltres, però que incompleixen ells, ja que diu que l’any 2017 els recursos econòmics destinats a l’educació han de ser del 6% del PIB i la realitat és que no arriben al 3%.

Les retallades dels darrers anys han malmès i continuen deteriorant greument la qualitat de l’educació pública i les condicions laborals dels i de les treballadores de l’ensenyament. Des del 0-3, a on s’ha suprimit la dotació de la Generalitat de 1800 euros per nen o nena, fins a la Universitat, a on s’han apujat les taxes al voltant del 65% i s’han reduït plantilles, entre d’altres actuacions.

En aquest context, l’actual govern presenta uns pressupostos en els quals la inversió en educació pública segueix sent molt inferior a la del 2010, i que mantenen unes retallades que en el seu moment van dir que serien conjunturals, mentre que incrementa la dotació pels concerts , que pràcticament tornen a rebre la mateixa quantitat de diners públics que abans de la crisi.

Avui, a dintre del Parlament es debaten les esmenes a l’àrea d’educació. Avui, nosaltres fem vaga i estem aquí fora per exigir que siguin incloses als pressupostos les següents mesures que considerem de mínims i urgents:

– El retorn a l’horari lectiu: 18h a secundària i 23h a primària.
- Substitucions de tot el personal des del primer dia i des de l’1 de setembre.
- Reducció de 2 hores lectives a les treballadores i treballadors majors de 55 anys.
- Cobrament del juliol del personal substitut.
- Cap tancament d’aules a l’ensenyament públic i reducció de ràtios
- Oferta pública suficient que garanteixi l’estabilitat del personal interí per reduir l’actual i inacceptable taxa d’interinitat.

Hi ha prou diners per incloure totes aquestes reivindicacions en els pressupostos. És qüestió de voluntat política que els diners de totes i de tots vagin o a l’ensenyament públic o a les escoles de l’Opus Dei. Igual que és qüestió de voluntat política invertir-los en la sanitat pública i els serveis socials, en lloc de subvencionar entitats privades o rescatar empreses i bancs.

Fem aquesta vaga després de molts debats als centres amb els nostres companys i companyes. I aquesta tarda farem una assemblea de treballadores per valorar la seva continuïtat. Ells tenen diners per incorporar als pressupostos totes les reivindicacions plantejades. Si no ho fan, nosaltres tenim raons i temps per seguir mobilitzant-nos i fer més vagues.

Avui, no els exigim que no hi hagi més retallades. Avui els exigim que reverteixin les retallades!!

PDF - 40.1 kB
Manifest 18G
PDF - 30.4 kB
Escrit pels grups parlamentaris

Què diuen altres  sindicats?

avatar-logo02

http://sindicatcos.cat/index.php/item/2719-18-de-gener-vaga-d-educacio-a-catalunya

No volem uns pressupostos que segueixen ofegant l’educació pública.

La sectorial d’educació de la COS dóna suport i secunda la convocatòria de vaga del dimecres 18 de gener a l’àmbit educatiu de Catalunya.

La COS Educació ens oposem a l’aprovació d’uns pressupostos que afirmen la destrucció gradual de l’educació pública en el marc de l’empobriment de molts infants que són a l’escola i on no donem l’abast per atendre’ls com caldria: infants i joves que passen literalment fam i fred.

Davant d’aquest panorama vergonyós, els pressupostos hi responen subvencionant escoles d’elit i promovent l’elititzacióde determinades escoles públiques a través de mesures privatitzadores i de col·laboracions público-privades execrables. El Departament esdevé, així, mer titella a les mans d’interessos privats. Potser a ESADE han inculcat a la consellera Ruiz que per fer més inclusives les escoles públiques cal augmentar-ne les ràtios i retallar el suport, sovint privatitzat, a infants amb necessitats específiques de suport educatiu?

Les treballadores de l’educació refusem uns pressupostos que conceben l’àmbit educatiu des d’una mirada empresarial amb un model directiu gerencial, polítiques de “qualitat” i tancament d’escoles que no saben “vendre’s bé”, i reclamem un nou marc de relacions laborals amb el Departament fora de la Mesa de no-negociació i de Juntes de personal que esclafen els drets de les treballadores. Assumim les reivindicacions plantejades en la convocatòria de vaga, però defensem una lluita que relligui la taula reivindicativa, el calendari d’accions i les negociacions amb el Dept. d’Ensenyament. Per això concebem el 18 de gener com una jornada de lluita que visualitzi el nostre rebuig a unes polítiques privatitzadores que deixen un panorama de terra cremada en el sector educatiu, en què no s’ha recuperat res del perdut a la tardor del 2012.

Tampoc no compartim la manera com es convoquen les vagues: decidint-ho a les cúpules sindicals sense comptar amb la participació i la decisió assembleària de les treballadores del sector educatiu. Això converteix aquesta vaga en una acció de protesta i no en una eina per crear contrapoder.

La COS defensem un sindicalisme en què la presa de decisions es dugui a terme col·lectivament a través d’assemblees de treballadores i no de reunions en què sols intervenen els alliberats sindicals. Només així aconseguirem encaminar el sector cap a l’autoorganització i l’emancipació dels treballadors. La lluita és l’únic camí.

@COSEducacio

Què dic com a  mestre?

La defensa de l’ensenyament públic és fonamental en la nostra societat, és una qüestió bàsica de salut pública, tenir un bon ensenyament és bàsic per la qualitat de la nostra democràcia i societat, la cultura és la manera

de fer-nos més lliures i sanes. En l’actualitat no és prou garantit el dret a l’ensenyament, prou retallat segons la teva condició econòmica, es precaritza l’ensenyament, la contractació de mestres, la ràtio d’alumnes és molt alarmant, no hi ha el reforç psicopedagògic necessari, no hi ha els recursos per aprendre ja no desitjables, si mes no els que calen,

recuperar o reforçar en l’ensenyament per qui té problemes és feina més que difícil sinó impossible, ni recursos per garantir la qualitat del nostre ensenyament, la precarietat laboral, la retallada de recursos, el molt mal repartiment entre la privada i la pública. Tenim un greu problema, i la feina de mestre està molt deteriorada, menyspreada i menysvalorada, amb persones contractades a mitja jornada i contractes parcials, que els fem treballar més que a ningú. Mestres que són “mileuristes” sense recursos per ensenyar, es troben amb mestres cremats que tenen un mantra, “la responsabilitat és i serà d’ensenyament”, “no hi ha res a fer”. Anem a la vaga per defensar l ‘ensenyament públic, avui, demà i sempre, fins que sigui necessari.

img_5072

http://sindicatcos.cat/index.php/item/2719-18-de-gener-vaga-d-educacio-a-catalunya

Que diu la prensa alternativa

malarassa-logo-web-gran

http://malarrassa.cat/2017/01/18/ermengol-gassiot-relexions-arran-duna-vaga-densenyament/

ermengol-gassiot-entrevista-trs-setembre-2016-2-foto-pv-e1475500074585-32do3eumrb2qknydj2npqi

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya

Relexions arran d’una vaga (d’ensenyament)

 No Comment

“Escombrarem anarquistes i comunistes”

Reflexions arran d’una vaga

Passi el que passi dimecres, la vaga convocada per la CGT a l’ensenyament públic no universitari haurà servit per a diverses coses. Aquesta afirmació no ens hauria d’estranyar en absolut, ja que pel moviment obrer tradicionalment les vagues eren eines que es planificaven i es duien endavant amb la intenció clara d’assolir determinats objectius. Les vagues no es fan per cosmètica. Suposen un esforç per a qui les fa. Els i les treballadores vivim del nostre salari i, per tant, no cobrar ens erosiona les condicions de vida. En conseqüència, quan es promouen cal definir clarament la seva utilitat. Aquesta és la raó per la qual CGT convoca precisament la vaga el dia 18 de gener. Una raó que no costa gaire d’entendre a qui, realment, vulgui entendre el perquè de la data de la vaga. El dia 18 encara s’estaran negociant els pressupostos de la Generalitat dels quals pengen, directament, una part de les reivindicacions que motiven la vaga: més pressupost per a l’educació pública per tal de poder incrementar el nombre de docents i reduir les ràtios, eliminar els barracons que encara hi ha a escoles i instituts i la progressiva eradicació del concerts. En canvi, fer-ho només quan els pressupostos ja estiguin tancats, i em temo que aprovats, és una simple acció de cosmètica o de maquillatge. No cal fer massa voltes per veure que la convocatòria del dia 9 de febrer, que altres sindicats han posat a sobre la taula i que es farà un dia en que ja s’haurà tancat la negociació pressupostària, poc aporta a la pressió per a rectificar com a mínim les partides d’educació d’aquests pressupostos neoliberals i de misèria.

Com deia, la vaga del 18 de gener servirà per a diverses coses. De fet, ja ho està fent abans de que es dugui a terme. Ha tret a l’escena pública que les propostes del govern per a l’educació pública són clarament insuficients i perpetuen les polítiques liberals dels governs de’n Mas. Ha obert debat i ha incrementat la pressió sobre qui els vol aprovar, ho hagi dit o no de manera oberta. Ajuda a la mobilització del col·lectiu de docents no universitaris que, els darrers anys, ha estat menys actiu que temps endarrere en la defensa de l’escola pública. I contribueix a articular un seguit d’iniciatives a nivell de centre, local o de barri en favor de l’ensenyament, entre elles les que representen moltes assemblees grogues i plataformes diverses. Crec que molts d’aquests espais confluirem el dimecres 18 de gener davant del Parlament. I espero que aquest dia sigui una primera sortida en escena d’una lluita que ha de tenir continuïtat.

També penso que la vaga del 18 de gener està contribuint a posar a cadascú al seu lloc. El govern ja sabem on es posiciona, i els partits que li donen suport també. I ara també coneixem on se situen els sindicats majoritaris de l’ensenyament a Catalunya, que no només són CCOO i UGT (en veritat, el majoritari en termes electorals no és cap d’aquestes dues centrals). D’alguns d’aquests sindicats no ens sorprèn massa que intentin erosionar, per dir-ho finament, les convocatòries que no surten d’ells. Però del més “majoritari” sorprèn una mica més. I no potser tant del sindicat com a tal, sinó que és especialment interessant veure com alguns dels seus membres destacats, i que no fa tants anys participaven de moviments socials alternatius, fan servir determinats arguments. Un que he anat veient reiteradament consisteix en recordar que la CGT no representa a la comunicat educativa perquè, diuen, no té ni el 5% dels delegats i delegades escollits a tota Catalunya. No seré jo qui entri en una guerra de xifres, ja que si mirem els resultats electorals per zones, podem observar com al Baix Llobregat va superar el 20% i a Barcelona o als vallesos el 10%. Però aquest ús intencionat de les xifres no és el que per a mi és directament aberrant. El que jo trobo més preocupant és que el principal argument per a desqualificar la convocatòria del 18 de gener sigui un paràmetre electoral. Gent sorgida de moviments socials recorrent a la representació electoral per a validar o no una proposta de lluita? Si aquest argument l’apliquéssim, precisament, als propis moviments socials invalidaríem d’arrel qualsevol activitat seva amb una frase del tipus “que nada són y a nadie representan” digna de l’insigne Ángel Acebes o d’en Felip Puig i els seus subalterns. En definitiva, ha tret a la llum alguns dels efectes perversos de la creixent institucionalització d’uns sectors de l’esquerra combativa d’anys enrere. Procés en el que, intueixo, s’insereixen els esquemes de raonament d’aquests antics militants.

I, finalment, la vaga del 18 de gener ha tornat a deixar en evidència el caràcter profundament classista dels sectors hegemònics d’aquesta pel·lícula inacabable que molts anomenen el Procés. No cal cercar massa per veure que la CGT tenim la capacitat de ser el sindicat de la CUP i, alhora, agents del CNI o del Borbó. En aquesta aparent diversitat hi conflueixen, per a un grapat d’hiperventilats processistes, el comú objectiu d’enderrocar el camí cap a la independència de Catalunya conduït pel govern de Junts Pel Si i un seguit de “business friendlies” que els acompanyen. És a dir, una vaga contra el govern català (que, no oblidem, respon als interessos d’una part de la burgesia principatina) necessàriament és obra d’un enemic extern o d’una colla d’arreplegats inconscients manipulats des de l’exterior. Sota aquesta percepció transversal del Procés, no hi ha classes socials sinó, simplement, el “bloc del sí” i el “bloc del no”. Evidentment, els sindicats en lluita contra el govern som, per aquesta gent, part del “no” i els és igual el que pensem sobre la autodeterminació o la independència de Catalunya. A banda de la voluntat de desqualificar, d’una altra manera si voleu, la vaga, darrera aquest tipus d’arguments s’hi amaga la incapacitat d’entendre que les organitzacions de treballadors i treballadores podem tenir els nostre propis objectius i programa de lluita, al marge i autònoms respecte partits i altres formes de política institucional.

El rerefons dretós d’una part del processisme s’ha fet palès també en les crítiques a la vaga. Hi ha qui ha anat més enllà i ha defensat la necessitat de replantejar les vagues quan (o en el supòsit de que) Catalunya sigui independent. El símil d’aquest tipus de discursos amb els dels tertulians de mitjans de la caverna mediàtica espanyola és esparverant. Alguns, encara, han sigut més agosarats. Ens presenten, a qui defensem la vaga, com enemics de Catalunya. I, en aquesta lògica, hi ha qui s’ha desfermat i ha arribat a defensar que caldria escombrar anarquistes i comunistes d’una futura Catalunya independent. En definitiva, tot una declaració d’intencions d’un professor d’universitat.

Retornant-nos l’alegria de lluitar, la vaga del 18 de gener ha guanyat. Recuperant la dignitat dels i les treballadores de l’ensenyament, la vaga del 18 de gener també ha guanyat. Fent-nos replantejar la deriva d’antics militants de moviments socials, la vaga també ha guanyat. Destapant derives feixistes camuflades sota discursos d’aparent alliberament nacional la vaga ha seguit guanyant. Perquè, no ho oblidem, convé saber on som, qui som i quin camp per córrer, i per lluitar, tenim davant.

Ermengol Gassiot és secretari general de la CGT Catalunya (https://lasaldelaterra.wordpress.com)

logokaos-sup-izda

18 de gener i 9 de febrer: vaga a l’ensenyament públic català

Us animem a participar en les jornades de vaga convocades pels sindicats per demostrar al Govern de la Generalitat que ens oposem a les seves polítiques, i també per demanar a les organitzacions convocants un veritable pla de lluita, sotmès a la decisió i al control des de la base, que obri perspectives reals d’assolir les reivindicacions plantejades.

Per cobas – ensenyament

En defensa de l’Ensenyament Públic i de Qualitat

18 de GENER i 9 de FEBRER

VAGA D’ENSENYAMENT

Donem suport a las 2 convocatòries de vaga 

Des de Co.bas Ensenyament cridem a donar suport a la convocatòria del sindicat CGT, dirigida als i les treballadores de l’ensenyament públic no universitari de Catalunya, d’una jornada de VAGA DIMECRES 18 DE GENER, coincidint amb la setmana de debat d’esmenes parcials als Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2017. Per canviar la situació, però, no n’hi haurà prou amb una sola jornada i és per això que també cridem a donar suport a la VAGA del DIJOUS 9 DE FEBRERconvocada per USTEC-CCOO-UGT-ASPEPC.

Cal revertir les retallades

Nosaltres sempre hem reivindicat que cal participar massivament de totes les mobilitzacions contra les retallades a la sanitat i l’educació, mobilitzacions que han de ser multitudinàries i demostrar que no estem disposats a acceptar retallades en drets laborals i socials mentre es destinen milers de milions de diner públic a finançar la banca i les grans empreses, i  a reduir impostos als més rics. Nosaltres no hem de pagar una crisi que no hem provocat i que està servint d’excusa per a l’enriquiment precisament dels autèntics culpables de la crisi.

Respecte a l’inici de les retallades, el 2010, la despesa en ensenyament de la  Generalitat s’ha reduït en 5300 milions, passant d’un insuficient 3% del PIB català a un encara més esquifit 2’4%. El primer objectiu és, doncs, recuperar el que es va perdre amb les retallades per començar a avançar cap a l’objectiu del 6% del PIB d’inversió en ensenyament, establert per la mateixa LEC. I no poden dir que no hi ha diners per culpa del govern estatal: es poden obtenir ja deixant de finançar l’escola privada a Catalunya, començant pels centres que practiquen la segregació per gènere, o incrementant els ingressos per impostos augmentant el tram autonòmic de l’IRPF a les rendes més altes, o recuperant altres impostos directes com el de Patrimoni i Successions, reduïts o suprimits pel govern de CiU. A més, és hora de començar a replantejar-se el pagament un deute públic il·legítim, antidemocràtic i immoral, imposat per la UE i la banca a costa dels drets de la majoria de la població.

És per això que considerem que ara és el moment de mobilitzar-se i començar a revertir les retallades, aprofitant l’actual debat de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, els quals a dia d’avui només fan que convertir la precarietat i la manca de recursos a l’ensenyament públic en una nova normalitat, alhora que aprofundeixen en la consolidació de l’escola privada concertada, subvencionada amb recursos públics.

Cal revertir la manca de participació i recuperar la decisió des de la base

Lamentem que no es plantegi un pla de lluita unificat i considerem que això no passaria si les propostes de reivindicació, el pla de lluita i les decisions finals de possibles acords fossin sotmeses a consulta amb garanties als treballadors i treballadores del sector, per fer realment sòlida la unitat i la fortalesa de la lluita. Per això és imprescindible potenciar les assemblees decisòries de centre i de zona i recuperar les comarcals i provincials per canalitzar el debat, les propostes i la presa de decisions, amb el compromís ferm de les organitzacions sindicals de respectar-los i de no acceptar cap acord sense una consulta vinculant (presencial o telemàtica) amb les garanties necessàries.

Què reivindiquem?

La mobilització ha de servir per obligar el govern a modificar els propers pressupostos, revertint les retallades en l’educació pública incloent-hi les següents reivindicacions:

  • El retorn a l’horari lectiu: 18h a secundària i 23h a primària.
  • Substitucions de tot el personal des del primer dia i des de l’1 de setembre.
  • Reducció de 2 hores lectives als majors de 55.
  • Cobrament del juliol del personal substitut.
  • Retirada de l’extensió del pla pilot dels nomenaments i de la definició de perfils de llocs de treball específics.
  • Cap tancament d’aules a l’ensenyament públic i reducció de ràtios.
  • Oferta pública suficient que garanteixi l’estabilitat del personal interí per reduir l’actual inacceptable taxa d’interinitat.

18 de Gener i 9 de Febrer tots i totes a la Vaga

És per tot això que us animem a participar en les jornades de vaga convocades pels sindicats per demostrar al Govern de la Generalitat que ens oposem a les seves polítiques, i també per demanar a les organitzacions convocants un veritable pla de lluita, sotmès a la decisió i al control des de la base, que obri perspectives reals d’assolir les reivindicacions plantejades.

DIA 18 a la CONCENTRACIÓ 12:00-14:00

PARLAMENT DE CATALUNYA

BARCELONA

   

cobas – ensenyament

Pau Claris, 87, 08010 Barcelona  Tel  934 30 50 00

Que diu la Prensa

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-vaga-densenyament-tensa-el-debat-del-pressupost/?f=rel

La vaga d’ensenyament porta tensió al debat del pressupost

Els sindicats que convoquen la vaga el 9 de febrer diuen que voldrien desconvocar-la, però demanen un mínim compromís de recuperació de les condicions laborals · La CGT, a banda, es mobilitzarà el dia 18 de gener durant el debat dels comptes

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-cgt-mante-la-convocatoria-de-vaga-del-professorat-del-18-de-gener/

Imatge de la capçalera de l'última gran vaga d'ensenyament, el 9 de maig del 2013.Imatge de la capçalera de l’última gran vaga d’ensenyament, el 9 de maig del 2013.

La CGT ha decidit de mantenir la convocatòria de vaga de professors el 18 de gener, tot i que els altres sindicats no s’hi han afegit i mantenen la jornada de vaga del 9 de febrer. Aquesta convocatòria de la CGT coincidirà amb el debat d’esmenes parcials de l’àrea d’educació al pressupost de la Generalitat. Entre més mesures, reclama el retorn a l’horari lectiu de 18 hores a secundària i 23 a primària, les substitucions de tot el personal des del primer dia, cap tancament d’aules en centres públics i reducció del nombre d’alumnes per grup.

La CGT ha fet una crida a les famílies perquè s’hi afegeixin i no portin els fills a l’escola o a l’institut, i anima les entitats i col·lectius preocupats per l’ensenyament públic a participar en la concentració que faran el 18 de gener a les dotze del migdia davant el Parlament de Catalunya.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170108/413188973561/la-cgt-mante-la-convocatoria-de-vaga-del-professorat-del-18-de-gener.html?utm_campaign=botones_sociales

La CGT manté la convocatòria de vaga del professorat del 18 de gener

08/01/2017 19:42

ACN Barcelona.-La CGT ha decidit mantenir la convocatòria de vaga del professorat del 18 de gener tot i que els altres sindicats no s’hi han sumat i mantenen la jornada de vaga del 9 de febrer. Amb aquesta convocatòria CGT Ensenyament vol exigir que es comencin a revertir les retallades en educació pública. L’aturada del 18 de gener s’ha programat coincidint amb el debat d’esmenes parcials de l’àrea d’educació als pressupostos de la Generalitat i, entre altres coses, reclama el retorn a l’horari lectiu de 18 hores a secundària i 23 a primària, substitucions de tot el personal des del primer dia, cap tancament d’aules a centres públics i reducció de les ràtios.

La CGT ha fet una crida a les famílies perquè “se sumin a la vaga i no portin els seus fills a l’escola o a l’institu”t i “anima a les entitats i col·lectius preocupats per l’Ensenyament Públic que participin en la concentració” que faran el 18 de gener a les dotze del migdia davant del Parlament de Catalunya.

TIC 30 Jocs Online

 

 

Català

http://www.xtec.cat/~mibanez1/exerci.html

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/activitats.htm

http://enxaneta.info

Geografia

http://www.toporopa.eu/es/

http://juegos-geograficos.es

Matemàtiques

http://www.vitutor.com/ejercicios_matematicas.html

http://www.ematematicas.net

Castellano

http://www.todo-claro.com/castellano_gramatica_resumen.php

http://www.aprenderespanol.org

Educació per a la Ciudadanía

http://www.edu365.cat/eso/muds/ed_ciutadania/index.htm

Anirem ampliant els recursos..

 

 

 

Sociales 30 TIC

Ej. 1.- Buscar el nombre de los países del mapa mundial facilitado en clase.

Ej.2 .- Buscar la Tasa de Natalidad i de Mortalidad Infantil de esos países.

Ej.3.- Hacer una Hoja de Calculo Excel con esos Datos y dos Gráficos con Excel.

Ej4.- Editar una noticia de WordPress, y comentar los datos más relevantes en comparación con España y Cataluña. Debéis de tener presente en vuestra noticia, la fuente de los datos, el autor u organización responsable, y el año a que hace referencia los datos.

Ej5.- Comentario de los datos y los gráficos elaborados y que aparecen en esta noticia (más de 100 palabras vuestras).

Ejercicios de  Alumnos:

Ruben

Raimundo

Ismael C.

Jordi

Edgar

Erick

Javier

Algunos Datos a tener en cuenta:

captura-de-pantalla-2017-01-12-a-les-1-37-08captura-de-pantalla-2017-01-12-a-les-1-36-31

captura-de-pantalla-2017-01-12-a-les-1-38-43

DESIGUALTAT INFANTIL: ELS INFANTS, ON TENEN MILLORS OPORTUNITATS?

Com és d’esperar, algun dels llocs amb les taxes més baixes de mortalitat en menors de 5 anys són també els països més rics del món. En aquests llocs, 3 (o menys) infants de cada 1000 moren abans del seu cinquè aniversari:

  • Luxemburg
  • Islàndia
  • Finlàndia
  • Eslovènia
  • Singapur
Aquestes encoratjadores xifres reflecteixen que els nens i nenes d’aquests països han accedit al que necessiten per desenvolupar tot el seu potencial: una bona alimentacióaigua potableprotecció atenció mèdica. Però les millores en l’índex de mortalitat infantil no ho són tot: els nens més pobres i marginats d’alguns països no s’han beneficiat del progrés general.
Tot i les millores significatives des del 1998, els infants aborígens australians segueixen tenint 2 vegades més probabilitats de morir abans dels 5 anys que els que no ho són. El 2013, els fills de pares afroamericans tenien 2 vegades més probabilitats de perdre les seves vides que els nascuts d’americans blancs. Amb la deguda inversió, els països podrien reduir la bretxa de la desigualtat i garantir que tots els infants es beneficiïn del progrés nacional.

DESIGUALTAT INFANTIL: ON S’ENFRONTEN ELS INFANTS ALS MAJORS DESAFIAMENTS?

El 2015, al voltant del 80 % dels infants que no arribaven a complir els 5 anys vivien al sud d’Àsia i a l’Àfrica subsahariana. En aquests països, al voltant d’1 nen de cada 10 no viurà per celebrar el seu cinquè aniversari:

  • Angola
  • Txad
  • Somàlia
  • República Centreafricana
  • Sierra Leone

¿Cuál es el mejor país para nacer?

Hawa, en un centro de salud en Sudán del Sur.

L’accés a serveis essencials pot marcar una profunda diferència en el desenvolupament dels fills. Quan la Hawa, la filla de la Mariama, va començar a mostrar signes de desnutrició, la seva mare la va portar a un centre clínic a Sierra Leone on UNICEF proporciona l’alimentació terapèutica que la Hawa necessita per sobreviure i recuperar-se.
Però un altre dels fills de la Mariama no va tenir la mateixa oportunitat. ”El meu tercer fill va morir perquè, quan li va pujar la febre, no teníem diners i no vam poder comprar medicina. El programa de salut gratuïta no havia començat encara. El vam mantenir a les nostres mans i Déu se’n va dur la seva vida”.

DESIGUALDTAT INFANTIL: EL CAMBIO ES POSIBLE

Un món més just és possible. La vida d’un infant pot semblar com una loteria on la mala sort decideix si tindrà menjar, si podrà anar a l’escola, o si podrà anar al metge quan estigui malalt.

No obstant això, encara que els infants no poden triar on neixen, nosaltres podem assegurar que tots tenen les oportunitats que necessiten per viure prosperar.
En UNICEF treballem per aconseguir-ho. Uneix-te i ajuda’ns a seguir lluitant pels drets dels infantsen més de 190 països.
Post per Rashini Suriyaarachchi, UNICEF Austràlia

captura-de-pantalla-2017-01-12-a-les-1-15-28

Analizar e interpretar los hechos más relevantes que tienen que ver con la esperanza de vida y mortalidad 
La esperanza de vida y la tasa de mortalidad son dos de los muchos indicadores o tasas que son utilizados por la demografía como técnicas para el estudio de la población.
Ambas están muy relacionadas puesto que con las tasas de mortalidad específicas de todas las edades se elabora la esperanza de vida. La esperanza de vida es la media matemática que se obtiene dividiendo todos los años vividos por toda la población por los niños nacidos en un año.
La esperanza de vida indica el grado de desarrollo de un país. Los países desarrollados tienen una esperanza de vida por encima de 73 años. No obstante, la diferencia entre países desarrollados, que pueden llegar hasta siete años más, no necesariamente se debe a un mayor desarrollo sino al hecho de tener mucha población en las generaciones jóvenes.
Por otro lado, la tasa de mortalidad indica el número de defunciones de una población cada mil habitantes. Se considera alta si está por encima de 30 ‰, moderada entre 15 y 30 ‰ y baja por debajo del 15 ‰.
En lo que se refiere estrictamente al análisis de la esperanza de vida y de la mortalidad en la UE, utilizaremos datos como: la esperanza de vida al nacer, la esperanza de vida y los años de vida saludable a los 65 años, la mortalidad infantil, la tasa de mortalidad estándar y las causas de muerte.

Esperanza de vida al nacer (2007)
HombresEvidaNacer_hombres_2007.JPG

Mujeres

EvidaNacer_mujeres_2007.JPG

Decíamos al principio que los países desarrollados tienen una esperanza de vida por encima de los 73 años y estas tablas, salvo alguna excepción, confirman esta afirmación.
En lo que se refiere a los hombres de la UE27, la mayoría está por encima de esos 73 años, siendo los países con mayor esperanza de vida masculina al nacer Italia, Alemania, Francia, Chipre, Holanda, Suecia y España (entre 75 y 80 años). Por el contrario, dicha tasa está por debajo de los 70 años en Rumania, Hungría, Bulgaria y Estonia, y por debajo de 65 años en Lituania y Letonia.
En el caso de las mujeres de la UE27, la tabla refleja que las mujeres viven más que los hombres, superando en la mayoría de los países una esperanza de vida femenina al nacer de 80 años. Los países con mayor esperanza de vida al nacer son España, Francia e Italia. Por el contrario, los países con menor tasa, pero por encima de 75 años, son Bulgaria, Letonia, Lituania, Hungría y Rumania.

Esperanza de vida y años de vida saludable a los 65 años (2007)

Esperanza de vida Hombres

Evida_hombres.JPG

Años de vida saludable Hombres

Años_vida_saludable_hombres.JPG

La primera tabla, que hace referencia a la esperanza de vida de los hombres de la UE27 una vez que han alcanzado los 65 años, confirma lo comentado en lo referente a la esperanza de vida al nacer, puesto que en los países donde más se vive después de haber alcanzado los 65 años son Italia, Alemania, Francia, España y Suecia para los que se estiman entre 17 y 18 años más de vida.
Ahora bien, lo interesante de este apartado viene en la segunda tabla, que hace referencia a los años de vida saludable una vez llegado a esta edad. No es lo mismo vivir 15 años más que vivir esos mismos años saludablemente y sin apenas problemas de salud. En este sentido, en Dinamarca y Suecia se estiman unos 13 años de vida saludable después de los 65, mientras que en los casos de Italia, Francia, España y Alemania se estiman entre 8 o 10 años de vida saludable, es decir, la mitad de esa alta esperanza de vida la van a vivir probablemente con problemas de salud.

Esperanza de vida Mujeres

Evida_mujeres.JPG

Años de vida saludable Mujeres

Años_vida_saludable_mujeres.JPG

Como en el caso de los hombres, la primera tabla referente a la esperanza de vida al llegar a los 65 años confirma lo dicho en lo expuesto para la esperanza de vida al nacer puesto que son España, Francia e Italia con una tasa mayor y para los que se estima entre 21 y 23 años de vida más.
Ahora bien, si observamos la segunda tabla volvemos a ver lo mismo que sucedía en el caso de los hombres: Dinamarca y Suecia son los países donde más años de vida saludable se estiman una vez alcanzados los 65 años (14 años), mientras que en España, Francia e Italia los años de vida saludable se vuelven a reducir incluso a más de la mitad (entre 8 y 10 años).

Mortalidad infantil (2007)

Mortalidad_infantil.JPG

La mortalidad infantil como refleja este gráfico es muy baja ya que, si tenemos en cuenta que se mide por cada 1000 nacidos vivos, las tasas más altas las encontramos en Rumania (12), Bulgaria (9) y Letonia (8). En la mayoría de los países no superan los 3 (como en el caso de España).
Cabe decir que la mortalidad durante el primer año de vida ha disminuido en los últimos decenios en todos los Estados miembros; los niveles actuales se encuentran entre los más bajos del mundo.

Tasa de mortalidad estándar (2007)

Tasa_de_mortalidad_estandar.JPG

Esta tabla refleja el número de muertos en la UE27 durante el año 2007 por cada 100.000 habitantes.
Pues bien, si seguimos este criterio podemos observar que los países con mayor tasa de mortalidad son Letonia, Lituania y Bulgaria que superan los 1000 muertos. La menor tasa de mortalidad las encontramos, lo que no es una sorpresa, en España, Francia e Italia que apenas superar los 500 muertos.
No obstante, podemos ver que todos los países de la UE27 tienen bajas tasas de mortalidad, por lo que, llegados a este punto podemos concluir que si a los países con altas tasas de esperanza de vida (Italia, Francia, España, Alemania, Chipre, Holanda…) les sumamos su baja tasa de mortalidad infantil dan como resultado una baja tasa de mortalidad debida seguramente a los notables avances en la economía, en la salud y en la educación.
Causas de muerte
Las causas de muerte se clasifican con arreglo a las sesenta y cinco de la “lista reducida de causas de muerte” en Europa, que se basan en la CIE, por lo que, analizar gráficamente todos estos datos puede ser un trabajo tedioso y que se puede analizar sin necesidad de observar los gráficos, puesto que se desprenden de la tasa de mortalidad estandarizada (grafica anterior).
En términos generales, en la UE se ha producido una reducción muy significativa de la mortalidad durante el último siglo, aproximadamente, debido a cuatro razones fundamentales: disminución de las enfermedades infecciosas (en la segunda mitad del siglo XIX); aumento de las enfermedades degenerativas (a finales del siglo XIX); ralentización del aumento de la esperanza de vida (en los años sesenta), y reducción de las diferencias entre hombres y mujeres. Las enfermedades cardiovasculares son actualmente la mayor causa aislada de muerte en la UE. Representan alrededor del 40 % de las defunciones en ambos sexos. Otras son el cáncer (una cuarta parte de todas las defunciones), las enfermedades respiratorias, las digestivas y causas externas de lesión y de intoxicación, incluyendo los accidentes (de circulación). Una de cada cinco defunciones es consecuencia de una enfermedad que puede prevenirse. Sin embargo, este modelo general varía en función del sexo y, especialmente, de la edad. Sin embargo, siguen persistiendo diferencias entre grupos sociales o territorios, por lo que todavía pueden lograrse mejoras.

Mates 31

escalas-2-728indice40

Leer un mapa:
mapa-elementos-cartograficos2

Escala (cartografía)

Escala (cartográfica)

Mapa topográfico con escala de reducción 1:250.000, lo que significa que cada centímetro en el mapa son 2,5 kilómetros en la realidad.

La escala es la relación matemática que existe entre las dimensiones reales y las del dibujo que representa la realidad sobre un plano o un mapa. Es la relación de proporción que existe entre las medidas de un mapa con las originales.

Representación[editar]

Las escalas se escriben en forma de razón donde el antecedente indica el valor del plano y el consecuente el valor de la realidad. Por ejemplo, la escala 1:500 significa que 1 unidad del plano equivale a 500 cm (5 metros) en el original.

  • Ejemplos: 1:1, 1:10, 1:500, 5:1, 50:1, 75:1

Si lo que se desea medir del dibujo es una superficie, habrá que tener en cuenta la relación de áreas de figuras semejantes, por ejemplo un cuadrado de 1 cm de lado en el dibujo o plano.

Tipos de escalas[editar]

Existen tres tipos de escalas llamadas:

  • Escala natural: Es cuando el tamaño físico del objeto representado en el plano coincide con la realidad. Existen varios formatos normalizados de planos para procurar que la mayoría de piezas que se mecanizan estén dibujadas a escala natural; es decir, escala 1:1.
  • Escala de reducción: Se utiliza cuando el tamaño físico del plano es menor que la realidad. Esta escala se utiliza para representar piezas (E.1:2 o E.1:5), planos de viviendas (E:1:50), mapas físicos de territorios donde la reducción es mucho mayor y pueden ser escalas del orden de E.1:50.000 o E.1:100.000. Para conocer el valor real de una dimensión hay que multiplicar la medida del plano por el valor del denominador.
  • Escala de ampliación: Se utiliza cuando hay que hacer el plano de piezas muy pequeñas o de detalles de un plano. En este caso el valor del numerador es más alto que el valor del denominador o sea que se deberá dividir por el numerador para conocer el valor real de la pieza. Ejemplos de escalas de ampliación son: E.2:1 o E.10:1.

Norma[editar]

Según la norma UNE EN ISO 5455:1996. “Dibujos técnicos. Escalas” se recomienda utilizar las siguientes escalas normalizadas:

Escalas de ampliación: 100:1, 50:1, 20:1, 10:1, 5:1, 2:1

Escala gráfica, numérica y unidad por unidad[editar]

  • La escala numérica representa la relación entre el valor de la representación (el número a la izquierda del símbolo “:”) y el valor de la realidad (el número a la derecha del símbolo “:”) y un ejemplo de ello sería 1:100.000, lo que indica que una unidad cualquiera en el plano representa 100 000 de esas mismas unidades en la realidad, dicho de otro modo, dos puntos que en el plano se encuentren a 1 cm estarán en la realidad a 100 000 cm, si están en el plano a 1 metro en la realidad estarán a 100 000 metros, y así con cualquier unidad que tomemos.
  • La escala unidad por unidad es la igualdad expresa de dos longitudes: la del mapa (a la izquierda del signo “=”) y la de la realidad (a la derecha del signo “=”). Un ejemplo de ello sería 1 cm = 4 km; 2 cm = 500 m, etc.
  • La escala gráfica es la representación dibujada de la escala unidad por unidad, donde cada segmento muestra la relación entre la longitud de la representación y el de la realidad. Un ejemplo de ello sería: 1 cm__o__10 km

Fórmula más rápida: N=P/T1
Donde: N: Escala; P: Dimensiones en el papel (cm, m); T: Dimensiones en el terreno (cm, m); ambos deben estar en una misma unidad de medida.

extraido de:https://es.wikipedia.org/wiki/Escala_(cartograf%C3%ADa)

EJERCICIOS:

1. Interpreta la escala 1:500000 que aparece en un mapa.

2. En un mapa a escala 1:50000 la distancia entre dos pueblos, A y B es de 11 cm. ¿Cuál es la distancia real entre A y B? La distancia real entre otros dos pueblos, C y D, es de 3,75 km. ¿A qué distancia estarán en el mapa?

3 . La distancia entre Madrid y Burgos es 243 km. En el mapa, la distancia entre ambas cuidades es 8,1 cm, ¿a qué escala está dibujado el mapa?

4. Se ha construido el plano de una habitación cuyas dimensiones son 9 m de largo y 6 m de ancho. En el plano, el largo de la habitación es 12 cm. Calcula:
a) ¿A qué escala está dibujado el plano?
b) ¿Cuál es el ancho de la habitación en el plano?

 5. Un mapa de España está construido a escala 1:2500000. ¿A cuántos kilómetros se encuentran dos ciudades que en el mapa están separadas 10 cm?

 6. En un mapa de América del Sur construido a escala 1:84000000 la mayor distancia Este-Oeste corresponde a dos puntos situados a 60 mm, y la mayor distancia Norte-Sur corresponde a 100 mm aproximadamente. ¿Cuántos kilómetros representan estas distancias?

7. ¿Cómo medir distancias en un mapa?

8. ¿Qué distancia real medida en kilómetros hay entre dos  Ciudades que están separadas por 40 cm en un mapa a escala 1:500.000?

9. ¿A cuántos kilómetros corresponden 15 centímetros en un mapa a escala 1:50.000?

10. Si en un mapa a escala 1: 50.000 dos puntos están separados por 20 cm, ¿cuántos cm los separarán en un mapa a escala 1:100.000?

11. Construir la escala gráfica de un mapa cuya escala numérica es 1:25.000

12. Si en la escala gráfica de un mapa 1 kilómetro equivale a 4 centímetros, ¿cuál es la escala numérica de ese mapa?

TIC Socials 27

5.- Exercicis

a) On Line

http://aprendesociales.com/geografia/europa-fisico.php

http://www.toporopa.eu/es/

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/europa1e.html

https://mapasinteractivos.didactalia.net

Provar un mapa de Catalunya Comarcal i un de Catalunya Físic, d’Espanya físic i polític, d’Europa física i Polític. A les 4 webs, i donar-se d’alta a didactalia, enviar captura de pantalla amb puntuació al professor.

Tic 26 Editar Noticia Escacs

ajedrez-movimientos

Avui editarem una noticia d’escacs amb el WordPress.

1.- Qué són els escacs?

1. 1.- Qualsevol vídeo o fotografia

1.2.- Una opinión personal del Escacs i del Jocs d’estrategia.

2.- Com es Juga?

2.1.- Posar un petit Resum de com es juga i un link per ampliar

2.2.- Posar un vídeo tutorial o una web on t’ensenyin.

3.- Una mica d’historia?

3.1.- Posar un link.

4.- Biografia d’un campió del món (no es por repetir el cambió que hem triat amb els Companys de classe).

campeones-mundiales-de-ajed

4.1.- Posar un foto del cambió que més t’agradi.

champions_2015

4.2.- Posar una partida d’aquest jugador per escrit, vídeo, anotada…

5.- Enregistrar-se a Chesscube i jugar alguna partida. I posar a la noticia el nick del teu jugador i el teu ELO.

6.- Ara jugarem amb els Escacs a Classe i anotarem la partida.

7.- Anotar una partida que heu jugat i posar-la a la vostra notícia.

planilla

Annex,

Música que us recomanem per jugar, o estudiar.

1- Serenata n. 13 para cuerdas en sol mayor – Mov I Allegro – Mozart (0:00)
2- El Danubio Azul – Johann Strauss (05:47)
3- Ave María – Johann S. Bach / Grounod (15:09)
4- La Primavera – I Allegro – Cuatro Estaciones | Vivaldi (19:53)
5- El verano – III Presto – Cuatro Estaciones | Vivaldi (23:25)
6- El Otoño – I Allegro – Cuatro Estaciones | Vivaldi (26:02)
7- El Invierno – III Allegro – Cuatro Estaciones | Vivaldi (31:02)
8- Sinfonía no. 5 I Allegro con brio – Beethoven (34:15)
9- Sinfonía no. 5 IV Allegro – Beethoven (41:04)
10- Sinfonía no. 9 II Scherzo – Beethoven (51:50)
11- Sinfonía no. 9 IV Recitative – Beethoven (01:02:33)
12- Preludio op. 28 no. 4 – Largo MI menor – Sofocación | Frédéric Chopin (01:26:14)
13- Preludio op 28 no. 15 sostenuto en re bemol menor – Raindrop de Frédéric Chopin (01:28:04)
14- Piano Sonata no. 14 – Claro de Luna – Mov. I Adagio sostenuto – Beethoven (01:32:27)
15- Piano Sonata no. 14 – Claro de Luna – Mov. III Presto agitato – Beethoven (01:37:51)
16- El Mesías – HWV 56 | George Frideric Handel (01:45:47)
17- Para Elisa – Für Elise – Bagatelle no. 25 en la menor – Beethoven (01:49:40)
18- Obertura 1812 – op- 49 | Tchaikovsky (01:52:27)
19- Rapsodia húngara n. 2 – Franz Liszt (02:09:06)
20- Egmont – Beethoven (02:18:03)
21- Gymnopédie n.º 1 – Lento y doloroso | Erik Satie (02:27:04)
22- La Valquiria – Die Walküre – Cabalgate de las valquirias | Richard Wagner (02:30:06)
23- Sonata de piano n. 11 – III Alla Turca – Mozart (02:44:52)
24- Carmen – Entreacto Acto IV – Georges Bizet (02:48:05)
25- Carmen – Acto I – Les toreadors – Georges Bizet (02:57:09)
26- Carmen Toreador – Georges Bizet (02:59:25)

1-Peer Gynt – La mañana – Edvard Grieg (0:00)
2- Peer Gynt – En el salón del rey de la montaña – Edvard Grieg (03:49)
3- Tocata y fuga en re menor – Bach (06:23)
4- Danza húngara n 5 – Johannes Brahms (15:20)
5- Danza húngara n 6 – Johannes Brahms (19:08)
6- Conciertos de Brandeburgo no 3 – I Allegro – Bach (22:54)
7- Concierto de Brandeburgo no 3 – III Allegro – Bach (28:10)
8- Conciertos de Brandeburgo no 4 – I Allegro – Bach (32:43)
9- Conciertos de Brandeburgo no 6 – III Allegro – Bach (39:57)
10- Conciertos de Brandeburgo no 1 – I Allegro – Bach (45:32)
11- Orfeo en los infiernos – Apertura – Jaques Offenbanch (50:09)
12- Sonata para piano n. 2 – III Marcha funebre – Frédéric Chopin (59:23)
13- Sublime gracia – John Newton (01:09:12)
14- Suites para violonchelo solo n 1 – Bach (01:12:21)
15- Suites para violonchelo solo n 3 – Bach (01:30:42)
16- Así habló Zaratustra – Johann Strauss (01:34:18)
17- Jesús, alegría de los hombres – Bach (01:35:44)
18- Canon en re mayor – Johann Pachelbel (01:38:57)
19- Danza macabra – Camille Saint-Saëns (01:44:39)
20- Canción de cuna – Wiegenlied: Johannes Brahms (01:51:25)
21- Bourrée en mi menor – Bach (01:53:10)
22- Lakmé Dúo de las flores – Léo Delibes (01:54:38)
23- Sylvia ou La Nymphe de Diane – Léo Delibes (01:59:41)
24- El aprendiz de brujo – Paul Dukas (02:01:15)
25- Sinfonía n 9 – Sinfonía del nuevo mundo – Antonín Dvořák (02:10:57)
26- Entrada de los gladiadores – Julius Fučík (02:22:40)
27- La flauta mágica obertura – Mozart (02:25:36)
28- La flauta mágica – La venganza del infierno hierve en mi corazón – Mozart (02:32:16)
29- Sonata para piano n 16 – I Allegro | Mozart (02:35:10)

 

Exercici TIC Socials

Aquests son els exercicis: 12

L’arxiu per Word,

examen-mapes-comarques-catalunya2-be

Per PDF, per si de cas…

examen-mapes-comarques-catalunya2

Inici per la solució del exercici:

Algunes Dades que us aniran bé, que vaig ficar ahir…

dades-de-catalunya

Dades de les comarques per si voleu afegir d’altres dades… i fer un mapa de colors

comarques_catalunya1

segons l’aplicació del instamaps,

http://betaportal.icgc.cat/wordpress/recepta-per-fer-mapes-tematics-comarcals-i-municipals-amb-instamaps/

Una Vectorització d’un mapa de Catalunya…d’una altra aplicació, que requereix domini d’excel.

 

http://analisisydecision.es/mapa-de-catalunya-en-excel-por-comarcas/

Tot i això us recomano per primer cop utilitzar aquest senzill manual, del betaportal per utilitzar l’ instamaps.

http://betaportal.icgc.cat/wordpress/recepta-per-fer-mapes-tematics-comarcals-i-municipals-amb-instamaps/

Una altra per el proper exercici d’un mapa d’Espanya…

provincias-manel

I Un del Mon que també anirà bé,

http://analisisydecision.es/mapa_mundo_exce/

Ara a omplir el mapa de catalunya per habitants i densitat de població, triant uns colors per als que més i una degradació del mateix color per als que menys…

comarques_de_catalunya-svg

TIC 17 Expressió Escrita i Oral

Aquest exercici pretén que editeu una notícia en la nostra web d’autoaprenentatge que anem desenvolupant, Pifelectroagustiserra.wordpress.com

La Notícia que editareu te a veure amb la vaga d’estudiants que s’esta desenvolupant,

CIRCULAR INFORMATIVA VAGA D’ESTUDIANTS DIA 24 DE NOVEMBRE DE 2016

1.- Haureu de dir els actes que s’estan desenvolupant per fer vaga, com es fa?

2.- Qui la convoca (explicar els col.lectius i posar el link de les seves organitzacions a la xarxa)

3.- Els motius de la vaga (explicar amb les nostres paraules, i posar qualsevol link d’alguna web que reculli les reivindicacions).

4.- El manifest o comunicats de les dues vagues convocades aquest curs 2016-17, el passat 26 d’octubre i la del 24 de novembre del 2016.

5.- Fotografies dels alumnes en manifestació. (si teniu alguna vostra, puntuació especial)

exemple:

6.- Un parell de notícies publicades en més d’un diari que parlin de la vaga.

Exemple:

Diari de Girona

Els estudiants convoquen una nova vaga pel 24 de novembre

El sindicat ha anunciat també que han demanat entrevistar-se amb el ministre d’Educació en funcions

EFE | MADRID 03.11.2016 | 10:03

Estudiants manifestant-se contra la Lomce

Estudiants manifestant-se contra la Lomce Arxiu/Jordi Morros

El Sindicat d’Estudiants ha tornat a convocar a l’alumnat a una vaga el proper dia 24 de novembre per protestar contra les proves finals d’ESO i Batxillerat, conegudes com a revàlides, i ha demanat una reunió amb el ministre d’Educació en funcions, Íñigo Méndez de Vigo. “Les revàlides no s’han retirat i continuem la lluita i la mobilització una vegada i una altra, les vegades que siguin necessàries”, ha destacat avui als mitjans la secretària general del Sindicat d’Estudiants, Ana García, a la porta del ministeri.

“Si el govern no retrocedeix aquest curs serà un curs de moltes vagues i mobilitzacions perquè no ens quedarem de braços creuats” perquè “les revàlides franquistes ataquen els fills de les famílies treballadores” i només serveixen “per segregar” l’alumne amb més dificultats i amb menys mitjans per seguir estudiant, ha argumentat. “La derogació de la primera a l’última lletra del decret de les revàlides és el que demanem els estudiants”, ha continuat García, qui ha qualificat d'”engany” l’anunci del govern sobre una demora en el caràcter acadèmic d’aquestes proves.

García, que ha rebutjat “tot tipus de proves externes per segregar des d’edats primerenques”, ha recordat que ja se sabia que aquest curs les proves de quart d’ESO i segon de Batxillerat no compatrien per obtenir el títol corresponent de final d’etapa. “Cridem tots els joves atornar a sortir en contra de les revàlides i de la Lomce”, ha emfatitzat García, que ha ressaltat l'”èxit” de la vaga i de les manifestacions del passat 26 d’octubre.

El Sindicat d’Estudiants ha cridat a la resta de la Plataforma Estatal per l’Escola Pública (formada per sindicats de docents com CCOO, UGT i Stes i els pares de la Ceapa, entre uns altres) a convocar de forma conjunyeix la nova vaga. Així mateix han demanat a Units Podem -“els únics aliats que tenim ara mateix al Parlament”- recolzament en la lluita contra les polítiques educatives “neofranquistes”.

A més, el Sindicat d’Estudiants ha anunciat la petició d’una reunió amb Íñigo Méndez de Vigoperquè “concreti” com derogar les revàlides, la Lomce i les “retallades” en educació. Sobre la trobada que van mantenir amb el ministre fa unes setmanes en el Ministeri al costat d’altres organitzacions estudiantils -a petició de Méndez de Vigo per parlar d’un pacte educatiu-, García ha recordat que llavors es van aixecar de la taula.

http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2016/11/02/els-estudiants-convoquen-nova-vaga/812568.html

7.- La vostra opinió de la vaga.

 

8.- Descripció de quin va ser el vostre acte de protesta i la vostra participació a la vaga, justificant la resposta.

9.- Darrer punt és explicar la vostra notícia a classe, que el mestre puntuarà.

TIC 16 Català i Expressió Oral

1.- Primer hem de triar un poema, que sigui cantat per algú, en la llengua catalana.

Això implica, buscar a internet el poema, en un altra pestanya buscar la cançó al youtube i veure les diferents versions, triar la que més ens agradi , després copiarem el link, i anotarem el cantautor que fa la versió del poema.

Exemple,

Vinc a dur-te amb la veu un cant d’esperança, del poeta Miquel Martí i Pol, i interpretada per Lluís Llach.

 

 2.- Segon, hem de buscar la vida i obra de l’autor del poema i del cantant que interpreta el poema escollit, i copiar texts.

Exemple:

Miquel Martí i Pol: http://www.miquelmartiipol.cat/autor/biografia/

Lluis Llach: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Llach_i_Grande

3.- Després buscarem un parell de fotos de l’autor i del cantant, les baixarem a la nostra carpeta.

Exemple:

Miquel Martí i Pol, Miquel

Lluís LlachLluís Llach.jpg

4.- Ara toca fer la notícia al wordpress i editar-la, entrarem al wordpress, i editarem la notícia, li posarem el títol de l’exercici, que serà el nostre nom i el poema.

5.- Escriurem una breu ressenya del poema escollit amb les nostres paraules, la cançó i la versió del cantant. Afegirem les fotografies seleccionades i el link de la cançó, així com pegarem el text seleccionat del poema, com el text seleccionat de la vida i obra de l’autor.

Exemple:

Amb aquest bonic poema, vàrem començar el nostre curs. És un poema de Miquel Martí i Pol, un dels poetes més importants del SXX de les lletres catalanes. Que parla del viatge llarg que hem fet, i del que ens queda, que anem lluny encara. Ens parla d’esperança i sensibilitat necessaris per fer el camí, plens de somnis i alegries. El poema és interpretat per Lluís Llach, un dels cantautors més importants catalans, s’inicia en la reivindicativa la nova cançó, aquesta és una interpretació feta a la seva etapa madura.

Poema:
Vinc a dur-te amb la veu un cant d’esperança
que ens empenyen designis de goig i llum,
vinc a dur-te amb el cor l’espai que ens reclama
si amb mi vols compartir.
Tot el que ens espera és el misteri d’un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que just farem molt més clar.
Venim de molt lluny i anem lluny encara
plens de somnis i llum…
plens de somnis i llum…

6.- Per últim afegirem el link del youtube, en minúscules i comprovarem, a la vista prèvia que la notícia surt ben editada, una vegada comprovat que ens agrada publicarem la notícia.

Exemple:

7.- Ara toca escoltar en grup les  notícies, o millor dit ampliar la nostra sensibilitat amb la nostra selecció de poemes i cançons.

(El mestre puntuarà la noticia per un costat i   l’exposició, la lectura del poema i vida del poeta i cantautor. Molta Sort.)

Exercici 3 TIC SOCIALS Avaluació 1

Exercici: Fer una notícia d’un dels problemes dels darrers 40 anys, editar-la i explicar-la a classe (pròxim dimecres 30 de novembre, hem ampliat la data de rectificació o realització de la noticia fins al diumenge 27 de novembre)

Guerra Vietnam: Ismael C.

Guerra Civil Espanyola: Izan

Apartheid i Nelson Mandela: Abdel

Guerra de Síria: Ismael G.

Guerra del Golf: Raimundo

Corea del Nord: Ruben

Canvi Climàtic: Jordi

9/11 o 11 de setembre del 2001 i Bin Laden: Edgar

La FARC: Eric

Javier

Crisitian

Sergi

Imad

1.- Mapa Natalitat i Mortalitat (Parlarem de la natalitat i la mortalitat als països dels conflictes que hem escollit),

2.- Fes una notícia en WordPress amb un dels problemes actuals, no repetir els temes que ja s’ha repartit, pels que no tingueu els podeu triar dels que parlen en aquest slideshare,

El Món Actual i els seus Problemes

Construint el món actual 1979-2013

a.- Desenvolupa i explica el problema que has triat entre  tots els que surtin en aquest dos slideshare, que hem vist i que pots veure tantes vegades com creguis, tria un dels problemes anomenats o un altre que creguis tan important, (1 punt)

b.- Fer una presentació objectiva del problema, alguna taula de dades,  la noticia també ha de recollir una web amb dades de la xarxa, un mínim d’un gràfic, un mapa i una noticia publicada en qualsevol diari que parli del problema. (6 punts)

c.- Un parell mínim de fotografies que parlin del problema (un gif i un jpg) i de qualsevol personatge històric relacionat amb la qüestió que has triat.(1 punt)

d.- Una hipòtesis per la solució del problema. (1 punt)

e.- Una cançó que et suggereix aquest problema. (1 punt)

Socials 9 i 10, Població 9 i Agricultura, Ramaderia i Pesca 10

Introducció Historia,

Població

Web per consultar,

http://countrymeters.info/es/World

 

Agricultura Ramaderia i Pesca

El Món Actual i els seus Problemes

Construint el món actual 1979-2013

Exercici:

1.- Mapa Mundial Natalitat i Mortalitat (entregaràs el mapa a classe, dibuixant i posant les dades amb dels mapes que t’ha donat el professor)

2.- Fes una Noticia en WordPress amb un dels problemes actuals (no repetir),

a.- Desenvolupa i explica el problema que has triat entre  tots els que hem  parlat i anomenat o altre que creguis tan important, (1 punt)

b.- Fer una presentació objectiva del problema, alguna taula de dades, ha de tenir una web amb dades, un mínim d’un gràfic i una noticia publicada que parli del problema. (6 punts)

c.- Un parell mimin de fotografies que parlin del problema.(1 punt)

d.- Una Hipòtesis per la soluicó del problema. (1 punt)

e.- Una cançó que et suggereix aquest problema. (1 punt)

 

TIC 15 Exercici Editar una Noticia al WordPress

1.- Primer hem de triar un poema, que sigui cantat en anglès, català o castellà.

Això implica, buscar a internet el poema, en un altra pestanya buscar la cançó al youtube, després copiarem el link,

exemple,

2.- Segon hem de buscar la vida i obra de l’autor del poema i del cantant que interpreta el poema escollit, i copiar texts.

3.- Desprès buscarem un parell de fotos de l’autor i del cantant, les baixarem a la nostra carpeta.

4.- Ara toca fer la noticia al wordpress i editar-la, entrarem al wordpress, i editarem la noticia, li posarem el títol de l’exercici, que serà el nostre nom i el poema .

5.- Escriurem una breu ressenya del poema escollit, la cançó i la versió del cantant. Afegirem les fotografies seleccionades i el link de la cançó, així com pegarem el text seleccionat del poema, com el text seleccionat de la vida i obra de l’autor.

6.- Per últim afegirem el link del youtube, en minúscules i comprovarem, a la vista prèvia que la noticia surt ben editada, una vegada comprovat que ens agrada publicarem la noticia.

7.- Ara toca escoltar en grup les  notices, o millor dit ampliar la nostra sensibilitat amb la nostra selecció de poemes i cançons.

Exercici Socials 3

no-corras-ves-despacio_n

Mapa Catalunya Dades 

Exercici:

1.- Fer un gràfic,el que vulguis, amb aquestes dades. (Que es pugui ampliar)

2.- Busca les dades més actuals que puguis, i continua el gràfic.

3.- Passa les dades a Percentatge

http://es.wikihow.com/convertir-a-porcentaje

4.- Fer un Gràfic Circular amb les dades de percentatge.

5.- Com Fer la Freqüència, Moda i Mitjana amb les dades més actuals.

http://www.uv.es/webgid/DescriptivaV/22_moda_mediana_i_mitjana.html

6.- Després fes un petit anàlisis de les dades en 5 línies,

7.- Calcula la densitat de població de totes les comarques, la densitat de població (h/km2).

8.- Fes un Gràfic Circular amb les dades de densitat de població.

8.- Incorpora les dades al gràfic

10.- Dibuixa un mapa de Catalunya, en 5 colors segons la densitat de població (h/km2)

 

Fonts de dades per ampliar informació :

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=249

Com fer un gràfic de diagrama de barres o un gràfic circular (vídeo molt senzill)

http://educacion.practicopedia.lainformacion.com/educacion-primaria-y-secundaria/como-elaborar-una-grafica-partiendo-de-los-datos-de-una-tabla-2352

Fonts de com fer un gràfic en Excel:

https://support.office.com/es-es/article/Crear-un-gr%C3%A1fico-de-principio-a-fin-0baf399e-dd61-4e18-8a73-b3fd5d5680c2

exemple per fer diferents gràfics:

http://www.generadordegraficos.com/graph

exemple de com fer un grafic

 

 

Tecnologia 3 Internet i Vocabulari Pràctica

Aquest exercici tindrà dos parts, una de treball en grup, de recerca d’informació i l’altra d’exposició de la feina als companys de classe.

1a Part

Defineix amb les teves paraules en un dels 3 equips que farem a classe i puja la definició, i alguna foto per a cada definició, als comentaris d’aquesta noticia:

equip 1

Internet:

Protocol d’ Internet

DNS

Un Sistema Operatiu

Un Navegador

Què és un cercador (buscador en castellà) en Internet?

Diferència entre Software i Hardware

equip 2

TCP/IP

HTML

Memoria: Diferència entre ROM i RAM

Què és  JavaScrip o Flash?

Un full de càlcul

Diferència entre Software i Filmware

Diferencia entre Software públic o privat

equip 3

HTTP

LAN

WWW

Un processador de Textos

Què és  JavaScrip o Flash?

Diferència entre Software  Lliure i que no es lliure

Diferència entre Software lliure  o códig obert

2a part

Els tres grups parlaran un màxim de 10 minuts per definir aquests conceptes, un s’encarregarà de l’ordinador, i els altres dos faran la presentació.

hablar-en-publico-new-pagecualidades-de-la-redaccion1464878662_info_nota

Petits Consells per tenir en a l’hora de parlar en públic:

http://www.ara.cat/premium/Parlar-public-facil_0_1000699955.html

com-parlar-be-en-public-conclusions-treball-final

http://www.heraldo.es/noticias/economia/formacion/2015/05/01/cinco_trucos_para_hablar_publico_pasar_nervios_357751_2001024.html

http://www.20minutos.es/noticia/2154732/0/superar-miedo/hablar-publico/diez-consejos/

Socials 4 Català 3 Mapes Polític Comarcal Catalunya

Omplir el mapa polític de Catalunya, aprendre les comarques de cada província, posar les dades a classe. Escollir un gràfic  i justificar el per què d’aquest gràfic per representar les dades de les comarques.

Informació dels diferents gràfics:

http://www.xtec.cat/~rherna24/mat_grafics_socis.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A0fica

Gràfics de fulls de calcul:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/xtec-i-google/documents/fulls-de-calcul/grafics-en-els-fulls-de-calcul

Informació de com Editar un gràfic amb EXCEL:

http://formadiba.diba.cat/sites/default/files/public_resources/wiki_prod/office_2010/055ex10n1/ex10n1_unitat03_WK/docs/9789_recur_direc_curs_ms_ex_unita_ex10n1_u03_act04_teoria.pdf

Mapes de Catalunya:

 

Recurs audiovisual per aprendre les comarques de Catalunya:

Dades de les comarques de Catalunya:

 

Comarca Codi
alfan.
Codi
terr.
Hab.
(2014)[8]
Sup.
(km2)
Dens.

(hab./km2)

Capital
l’Alt Camp AC 01 44.578 538,0 82,9 Valls
l’Alt Empordà AE 02 140.214 1.357,5 103,3 Figueres
l’Alt Penedès AP 03 106.262 592,7 179,3 Vilafranca del Penedès
l’Alt Urgell AU 04 20.878 1.447,5 14,4 la Seu d’Urgell
l’Alta Ribagorça AG 05 3.873 426,9 9,1 el Pont de Suert
l’Anoia AI 06 117.842 866,3 136,0 Igualada
el Bages BG 07 175.527 1.092,3 160,7 Manresa
el Baix Camp BC 08 190.249 697,2 272,9 Reus
el Baix Ebre BB 09 80.637 1.002,7 80,4 Tortosa
el Baix Empordà BM 10 132.886 701,7 189,4 la Bisbal d’Empordà
el Baix Llobregat BT 11 806.249 486,0 1.658,9 Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès BP 12 100.262 296,4 338,3 el Vendrell
el Barcelonès BR 13 2.227.238 145,8 15.276,0 Barcelona
el Berguedà BD 14 40.039 1.185,2 33,8 Berga
la Cerdanya (Baixa Cerdanya)[* 1] CD 15 18.063 546,7 33,0 Puigcerdà
la Conca de Barberà CB 16 20.723 650,2 31,9 Montblanc
el Garraf GF 17 145.886 185,1 788,1 Vilanova i la Geltrú
les Garrigues GG 18 19.762 797,7 24,8 les Borges Blanques
la Garrotxa GX 19 56.036 734,6 76,3 Olot
el Gironès GN 20 185.085 575,6 321,6 Girona
el Maresme MM 21 437.919 398,5 1.098,8 Mataró
el Moianès 13.056 337,9 38,6 Moià
el Montsià MT 22 69.613 735,4 94,7 Amposta
la Noguera NG 23 39.376 1.784,1 22,1 Balaguer
Osona OS 24 154.559 1.245,0 124,1 Vic
el Pallars Jussà PJ 25 13.530 1.343,1 10,1 Tremp
el Pallars Sobirà PS 26 7.220 1.377,9 5,2 Sort
el Pla d’Urgell PU 27 37.128 305,1 121,7 Mollerussa
el Pla de l’Estany PE 28 31.554 262,8 120,1 Banyoles
el Priorat PR 29 9.550 498,6 19,2 Falset
la Ribera d’Ebre RE 30 22.925 827,3 27,7 Móra d’Ebre
el Ripollès RI 31 25.700 956,6 26,9 Ripoll
la Segarra SR 32 22.713 722,7 31,4 Cervera
el Segrià SI 33 209.768 1.396,7 150,2 Lleida
la Selva SV 34 170.249 995,0 171,1 Santa Coloma de Farners
el Solsonès SL 35 13.497 1.001,2 13,5 Solsona
el Tarragonès TR 36 250.306 319,4 783,7 Tarragona
la Terra Alta TT 37 12.119 743 16,3 Gandesa
l’Urgell UR 38 36.526 579,7 63,0 Tàrrega
la Vall d’Aran[* 2] VN 39 9.993 633,6 15,8 Vielha e Mijaran
el Vallès Occidental VC 40 899.532 583,1 1.542,6 Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental VR 41 399.781 735,0 543,9 Granollers

 

Informació complementaria:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Comarques_de_Catalunya

http://www.mapainteractivo.net/fotos/mapa-de-catalunya.html

61 Castellano Análisis Morfosintáctico

El análisis sintáctico es el análisis de las funciones sintácticas o relaciones de concordancia y jerarquía que guardan las palabras cuando se agrupan entre sí en forma de sintagmas, oraciones simples y oraciones compuestas de proposiciones. Como no está muchas veces claro el límite entre la sintaxis y la morfología a estos respectos, especialmente según el tipo de lengua de que se trate, también se suele denominar análisis morfosintáctico, aunque esta denominación se suele reservar para un análisis más profundo y detenido, ya que un análisis morfosintáctico se considera una mezcla de los análisis morfológico y sintáctico. Este análisis puede hacerse con líneas en forma de árbol o bien, solo con líneas horizontales.

El análisis morfosintáctico es el que se suele enseñar en la escuela aunque algunos también lo denominan análisis dintáctico. Recordemos que en los vídeos de las lecciones anteriores explicaba lo que era un análisis morfológico y un análisis sintáctico:

  • Análisis morfológico: es el análisis de las categorías y subcategorías gramaticales de cada una de las palabras que componen una oración.
  • Análisis sintáctico: es el análisis de las funciones sintácticas que guardan las palabras agrupándose entre sí en sintagamas, oraciones simples o compuestas.

En el análisis morfosintáctico haremos una mezcla de los dos análisis anteriores. Por un lado, indicaremos la categoría gramatical de cada una de las palabras de la oración pero sin especificar la subcategoría y, por el otro lado, analizaremos las funciones sintácticas de cada una de las palabras o grupos de palabras.

En el vídeo encontrarás ejemplos de análisis morfosintáctico como este que verás a continuación:

el-perro-verde-14

 

Ejercicios Análisis Oraciones

1. Los niños van alegres.
2. El libro resultó interesante.
3. El discurso fue leído por el presidente en el Parlamento.
4. Los doctores operaron a sus pacientes.
5. El policía fue muy listo.
6. Encontramos rota la ventana de tu casa.
7. Escuchó atento las indicaciones antes del examen.
8. Expulsaron a todos los borrachos de la sala de baile.
9. A sus sobrinos, les compraron caramelos.
10. A los pocos minutos, el sol salió de nuevo.
11. Pedro Rodríguez era un hombre muy nervioso.
12. Mi profesora ha sido sustituida por su enfermedad.
13. Esta casa se abandonó hace dos mil años.
14. David se conformó con un bocadillo.
15. Mi hermano Esteban estuvo enfermo el lunes.
16. Carlos siempre se queja de la mala suerte en los partido.
17. El marciano llegó muy cansado a su planeta.
18. ¿Es Toby la mascota de la clase?
19. Andrés se enamoró de la hermana de Luis.
20. No se lava nunca.

solución:

http://cc.lourdes.madrid.educa.madrid.org/departamentos/len/LEN3E/Osimple_practics.pdf